Juguet trencat.

Estimada amiga.
M'han agradat aquests versos, que són com un camí del dia a dia.
a voltes ens falta mot aquesta corda per poder llevar-nos amb força.
Sempre un plaer llegir-te i sempre t'agrairé les teves incursions a les meves lletres.
Una besada dolça.

Jo crec que el juguet, potser trencat, però viu.... m'agrada molt el que escrius "cada dia es lleva, i es dona corda". Molt bona imatge. Cadascú de nosaltres som una mica juguet. I quan ens llevem ens cal "CORDA". Enhorabona !!!

...som com un juguet trencat. Lluitem cada dia, cada segon per esbrinar que ens portarà la vida que ens han donat. Les nostres il·lusions són les que ens donen una mica de llum per continuar...S'ha de seguir segon a segon que la vida ens dona sorpreses i quasi sempre no són desagradables.


Una abraçada.

L'esperança, l'afany de superar els temors i les tenebres fa que aconsiguem tot el que ens proposam tard o d'hora. Jo sempre dic que el primer obstacle ens el possam nosaltres mateixos i que si som capaços de superar-nos tot el que vindrà després serà molt més fàcil.

pd; M'ha fet molta gràcia que m'haguis dit ''adalentadeta'' hahaha, no m'hi considero gens ni mica, però gràcies! ahahha.

Una besada (aviat tornaré a visitar els teus escrits, quan torni de Menorca, a les festes de sant joan!)

Marta.

Cal caminar, com es pugui, però caminar. I anar ben dret i tranquil, a poc a poc. La pressa angoixa al qui camina de pressa i al que l'acompanya, si és que l'acompanya algú. Coneixement, consciència i cap heroicisme. Vale´ntia sí, però tonteria no. Una abraçada ben forta per a totes aquelles persones que pateixen una minusvalia. I una abraçada per a tu Anna, per a fer-los visibles.

Aleix