Juguem?

Un relat de: Ishtar1717
No havien passat ni 24 hores i es tornaren a veure. Tot va començar amb un cridada perduda en el mòbil i la resta de l'univers es va compondre per poder veure's.

La cridada va ser tornada. Hi va haver una proposta i una resposta immediata. Una hora i un lloc d'encontre foren suficients. No necessiten res més. Amb la seva presència n'hi ha prou per començar, la resta flueix per si mateix.

El que pareix impossible, en el seu petit món particular, sempre és converteix en realitat. Els somnis, els desitjos, les insinuacions, les provocacions i tot el que es poden imaginar acaba per fer-se realitat. Això no passa ni als contes de fades.

S'acabà la cridada i ella ràpidament va agafar el que necessitava i va partir al seu encontre. Mitja hora de carretera i entraria en una altra dimensió, entraria en el seu petit món, aquell que els dos han sabut crear a la seva mida.

Aquesta vegada ella ha arribat primer. És un dia d'estiu del mes de juliol. Fa calor, el sol encara està molt amunt. El vent hi és present i fa que l'ambient sigui més càlid.
Avui, per circumstancies geogràfiques adverses, han quedat fora de casa. Han quedat en un espai apartat, però a cel obert. El sol, la brisa i el cant de les cigales han posat tot l'ambient.
Ell no s'ha fet esperar massa. Però els minuts que ella ha esperat han semblat quasi una eternitat. Ell s'ha apropat al cotxe i sense pensar-ho, sense cap paraula prèvia, ha anat directament a tastar els llavis que l'esperaven. Un plaer de sensacions, que indica que hi ha ganes d'assaborir molt més.
Poques paraules s'escapen, les justes per saludar-se, per demanar-se que tal ha anat el dia i sense quasi acabar la frase han triat evitar que en surtin més ajuntant de nou els seus llavis. 
És un magnetisme molt poderós el que envolta les seves boques, boques que es moren per estar en contacte i sentir a l'altre.

Els dos, ara fora del cotxe, han començat el joc. Els llavis, humits, estan contents de saber que podran anar tastant les seves pells. Les mans, ansioses i juganeres, com sempre, estan començant a recórrer el cos que tenen al davant. Una dolça passada pel cap, davallant suaument pel coll, fent una petita aturada al pit i continuant el recorregut amb delicadesa cap a parts més delicades i sensibles. Uns breus instants per establir un primer contacte, per avisar que volen sentir a l'altre cos molt més aprop, molt més intensament.

En temporada d'estiu, poca és la roba que protegeix la pell, i aquesta tasca preliminar, que els permetrà deixar-se al descobert, és tan ràpida, que en un obrir i tancar d'ulls els dos cossos han quedat en el seu estat més pur i natural.

Continuen el joc. Ell la empeny contra el cotxe per sentir-la aprop i deixar a les mans delectar-se recorrent el seu cos. Ella es rebel·la i mira de canviar el joc, i van rodant pel cotxe, el capó encara està massa calent per recolzar-se sobre ell, però dona peu a altres postures que permeten iniciar altres jocs. Ell ha decidit que és hora de tastar les postres i no ho dubte. La ajudarà a col·locar-se per tenir la millor postura per començar a assaborir el que ella li sap regalar. Seran uns instants breus però intensos, perquè ell aconsegueix pujar el nivell d'excitació a una velocitat de vertigen.

És moment de ralentir un mica el joc, i de fet un renou diferent indicar que s'apropa algú, serà millor entrar al cotxe on es podrà dissimular millor qualsevol possible interferència de les mirades de curiosos, que, tot i que no han estat convidats pareix, que han fet que augmenti la morbositat i complicitat del moment. En el fons això es podria considerar com un regal, ja que el fet de poder ser descoberts en qualsevol moment convida a jugar amb molta més intensitat.

Ara els dos cossos comparteixen un espai petit, però que pareix que es fa gran per moments. 
Moviments ràpids combinats amb moviments lents és el que es proposen per anar encaixant posicions per jugar de la millor manera possible, per poder sentir a l'altre en estar en els moments àlgids de fusió.

Els dos estan ansiosos per sentir a l'altre, les mans ja estan fora de control i no volen perdre's ni un instant. Un recorregut infinit sobre el cos de l'altre farà que la seva alegria sigui màxima en arribar als llocs més íntims. Ell sap que podrà anar entrant sense problema a la cova del plaer, perquè el joc ha anat creant una camí totalment fluid per poder arribar sense problema i seguir el joc a un altre nivell. Ella focalitza el seu joc en aconseguir una duresa màxima i quan arribi el moment, experimentar tot el que aquesta pugui abocar.

Un nou element s'introdueix el el joc. És moment de jugar amb la boca. Element que contribueix a sentir coses per les que ambdós sospiren i que provoquen el fet de quedar-se sense paraules per poder explicar-les, però que viuen en la seva màxima intensitat i plaer. Això fa que l'escalfor interna pugi a nivells que sobrepassen la temperatura d'una ona de calor africana típica d'estiu.

Mentre juguen, van canviant de posició, les postures canvien amb certa facilitat tot i el poc espai que hi ha, i això implica moments de rialles que aprofiten per intercanviar mirades de molta complicitat acompanyada de certa provocació per seguir endavant amb el que han començat.

Aquests moviments els han deixat col·locats de manera que ella ha quedat d'esquena sobre ell i això fa que ella senti, si o si, la gran excitació que ell està experimentant. Ella no ho dubte ni un segon, posa en marxa la seva tàctica. Comença a moure's amunt i avall. El refrec contra el cos d'ell no pot ser més proper, més exitant. Es mou de tal manera que pot sentir-lo a ell entrant pel mig de les cames. El moviment s'intensifica, ella mira d'atrapar-lo, de sentir el més mínim frec que començant des d'enrere mira d'arribar al punt davanter més sensible que ella pot oferir en aquests moments. Ell se'n ha adonat de les seves intencions i decideix participar en el joc. Estira la seva ma, la passa per sobre de l'abdomen i arriba sense problema al punt desitjat. És com si ella li hagués fet saber sense paraules que volia sentir-lo en aquests lloc, fent intents des de darrera o jugant sobre segur des de davant.

L'excitació es quasi total, ella no deixa de moure's i ara el que intenta es apropar-se a ell perquè pugui entrar. Ell gemega de plaer. Ella s'excita encara més i decideix donar-li entrada lliure. Els cossos estan prou acoblats com perquè un petit moviment sigui suficient per quedar encaixats perfectament en una sola peça. Un gemec de plaer que els fa quedar quasi sense respiració és el que comparteixen en el moment en que cada un s'ha donat a l'altre. I ara és el moment de viure el plaer fins arribar al final més desitjat.

El moviments s'intensifiquen, els gemecs queden quasi ofegats per l'esforç que es viu en aquests instants, el desig és el conductor de tot aquest moviment orquestral, que condueix aquests dos cossos emboguits pel camí del plaer, per arribar al punt en que s'obriran les portes del paradís, on es trobaran el regal esperat i perseguit des de l'inici de la trobada. Un moment suprem de plaer anomenat orgasme que els deixa fusos i amb la intenció de no voler-se separar. Volen apurar fins que la intensitat acabada de viure doni pas a un moment de dolça calma, on les carícies recorren el cos de l'altre quasi sense torcar-lo i s'aturen en el moment en que els dos cossos queden abraçats i inmòbils mentre es recuperen per poder tornar començar a jugar.

Comentaris

  • Aquests sí que l'hauran ballada![Ofensiu]
    Mena Guiga | 02-11-2012

    El dia en què només visquin de records.
    Mentretant, però (què peròs ni què hòsties!) viuen i viure és important.
    Viure amb el cos.
    Viure amb l'ànima.
    I si va i ve junt, millor.

    Ho expliques que ja els veus i això estimula, hehe.

    Que juguin molt, que tothom jugui molt, que són quatre dies, recaram!

    Mena (no sé perquè ho compliquen tant, certes neurones malparides...però això ja és un altre tema! ;) )