Cercador
JUGAR I RESAR
Un relat de: BonhomiaJUGAR I RESAR
Un donant de semen s'està follant una gata. La gata se sent malament i no pot fer-hi res. Surt el semen. Per tant, la gata està embarassada. És possible, això, a la realitat?
Sí.
Els científics s'avorreixen molt i estan envoltats d'instruments d'una potència química que sobrepassa els límits de l'existència, humana i la demés. Cap a on anem?
Hi ha laboratoris, milions, escampats per tot el món, capaços de transformar el planeta sencer en un caos terrible. I les revistes de ciència. Sí, semblen per a passar l'estona. Però allò que hi ha en aquestes revistes sovint existeix i s'hi sol donar quasi sempre una importància que fa que ens hi entretinguem. Però si llegim entre línies... la cosa pot esdevenir unes prediccions de futur no aptes, en absolut, per cap forma de vida.
El més trist és que la ciència és la religió que mana avui en dia. No oblidem que a les guerres s'utilitza per això, per a matar. La ciència substitueix avui en dia el poder religiós com a forma de curació de malalties, és la part bona que té. Però segueix produïnt desastres on les malalties en són engendrades.
Què ha passat? Ens hem equivocat de camí?
Sempre ho fem, però ara es juga molt fort. Emfatitzo "es juga" perque és així.
O sigui que si tot va a la deriva ja podem "resar".
Sergi Elias
07/12/2015
Un donant de semen s'està follant una gata. La gata se sent malament i no pot fer-hi res. Surt el semen. Per tant, la gata està embarassada. És possible, això, a la realitat?
Sí.
Els científics s'avorreixen molt i estan envoltats d'instruments d'una potència química que sobrepassa els límits de l'existència, humana i la demés. Cap a on anem?
Hi ha laboratoris, milions, escampats per tot el món, capaços de transformar el planeta sencer en un caos terrible. I les revistes de ciència. Sí, semblen per a passar l'estona. Però allò que hi ha en aquestes revistes sovint existeix i s'hi sol donar quasi sempre una importància que fa que ens hi entretinguem. Però si llegim entre línies... la cosa pot esdevenir unes prediccions de futur no aptes, en absolut, per cap forma de vida.
El més trist és que la ciència és la religió que mana avui en dia. No oblidem que a les guerres s'utilitza per això, per a matar. La ciència substitueix avui en dia el poder religiós com a forma de curació de malalties, és la part bona que té. Però segueix produïnt desastres on les malalties en són engendrades.
Què ha passat? Ens hem equivocat de camí?
Sempre ho fem, però ara es juga molt fort. Emfatitzo "es juga" perque és així.
O sigui que si tot va a la deriva ja podem "resar".
Sergi Elias
07/12/2015
Comentaris
-
molt bo[Ofensiu]montserrat vilaró berenguer | 10-12-2015 | Valoració: 10
Podem resar si
-
molt bo[Ofensiu]montserrat vilaró berenguer | 10-12-2015 | Valoració: 10
Estem fotuts si podem resar
Valoració mitja: 10
l´Autor
646 Relats
1852 Comentaris
515230 Lectures
Valoració de l'autor: 9.87
Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.Últims relats de l'autor
- ESCAPADA A RISC
- ENVRAVACIONS
- M'HAN SUÏCIDAT
- GOIG D'ANHEL DE VERITAT
- A LA FI, VIA LLIURE
- CANT A L'ARMONIA SENSE AMO
- SOMNIO QUE M'ESPERES, PERÒ BOJAMENT
- LES NOVES PRIMAVERES
- Reflexió jo-jo
- RESSORGIMMENT IRRACIONAL
- JA SIGUI PENA, GUERRA O PRESÓ
- Maleïts estudis
- SI NO FOS INTUICIÓ...
- No vull ser.
- PER SI ÉS EL QUE ESPERA