Jugar a desenamorar-me

Un relat de: Nefertitis
No sé com descriure com em sento. Em costa; noto com si estigués patint una indigestió que sembla no acabar-se. No trobo les paraules adequades per expressar tot allò que crema dins meu, però si una cosa sé del cert és que m’has fet mal. Ja fa gairebé un mes des de la nostra última conversa, però encara recordo com si fos avui les teves paraules punyents. Tot aquell conjunt de retrets i anàlisis psicològics manipulats amb els quals vas decidir obsequiar-me.
Vaig cometre l’error d’anar-te al darrere. Estava tan enamorada que hagués fet qualsevol cosa per tu, fins i tot hauria donat la meva vida. Però saps? Sí, és cert, sóc una persona depenent i amb molts defectes i entre ells puc destacar que tinc una autoestima molt baixa. Que quan m’entrego als altres ho dono tot i no m’importa que jo quedi en un segon pla. I sí, m’equivoco, perquè a la persona a qui més amor i respecte hem de tenir és a nosaltres mateixos, doncs és la clau de tot plegat i el que canviarà la meva manera de prendre’m les coses i de plantar cara quan algú em fa tan de mal amb simplement cinc ratlles.
M’adona que no m’has conegut mai, ni tan sols sé si m’has estimat de veritat... Potser simplement jo vaig ser la sortida d’emergència que buscaves per marxar de casa i fer la teva vida.
Espero que siguis molt feliç, que et trobis a tu mateix i que la vida et segueixi venint de cara com fins ara. Jo, malgrat em costi, i de fet ja ho estic fent, lluitaré per oblidar-te, aprendré a estimar-me una mica més i seré feliç.
Només demanar-te que no jutgis a la gent de la manera que ho fas. Sovint respires aires de superioritat i perdona, però hi ha molta gent que podria donar-te una i mil voltes. Espero que algun dia entenguis el que significa realment compartir i estimar, doncs crec que per molt que no t’ho sembli són dos mots desconeguts per a tu.
I sí, escric, ploro... Sóc humana! He après expressar amb els meus escrits els meus sentiments més íntims i després de fer-ho m’he sentit millor. No ho hauria dit mai que algú li pogués arribar a molestar quelcom com que escrigui, expressi, plori...
No som automatismes, som persones, no ho oblidis.

Comentaris

  • Ara vas obrint els ulls![Ofensiu]
    Mena Guiga | 21-03-2013

    Sí, s'ha acabat i ets lliure i ets tu.

    Primer de tot tu amb tu matiexa.

    T'estimes, t'acarones i revius.

    Et desitjo molta sort!



    Mena

  • Plora![Ofensiu]
    Silvia8 | 21-03-2013

    Sí, perquè soms humans. Espero que aquest escrit, realment esplèndid on els sentiments han fluit fins arribar-me, t'hagi aportat calma.

  • Felicitats![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 20-03-2013 | Valoració: 10

    Felicitats per escriure, per escriure amb el cor, deixant-te anar, dient les coses pel seu nom, analitzant, analitzant-te i observant-te, deixant que l'angoixa flueixi per la tinta. És una gran terapia escriure. Segur que després de fer-ho t'has sentit millor. Felicitats per a sincerar-te. Has fet la primera passa, continua caminant. Una forta abraçada, força, cap i endavant!

    aleix

l´Autor

Foto de perfil de Nefertitis

Nefertitis

105 Relats

126 Comentaris

86188 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Nascuda en un vell paratge de muntanyes he buscat afligida un món on cercar la calma, la llibertat... Però en el fons, sempre he estat una persona híbrida, distinta a tot i a tothom. I davant d'aquesta nostàlgia, únicament he vessat llàgrimes amargues i m'he autoavdicat una condemna per ésser invisible davant d'un món perfecte, per la meva manera de concebre aquest. Però he perdut milers de trens, he viatjat al més enllà; però algú m'ha donat una embranzida... No sé qui sóc, on vaig... Únicament escric, perquè és en la poesia, en cada mot on puc ser tot allò que sempre he anhelat. L'únic port que aporta calma al meu cor.