Jugant perillosament al tall de la navalla -Capítol 23 (i últim)

Capítol 23 (i últim)


Bé, abans que res, m'agradaria escriure unes lletres per demanar disculpes als lectors, donat que aquest no és un capítol on es desenvolupi cap mena d'acció, sinó, més aviat, una nota al final d'una història.

Una història que no existeix, d'altra banda.

I és que, veureu, em feia molta mandra escriure vint-i-tres capítols de qualsevol història, així que vaig decidir, home pràctic com sóc, anar directament al desenllaç i saltar-me patiments i aventures innecessàries.

El fet és que, més o menys al capítol vint, en Ricard i la Felipa aconsegueixen despistar els horribles extraterrestres carnívors disfressats de jugadors de polo, tot convencent l'home-pop que si havien robat les seves cries, només era per clonar-les i no per fer l'amanida de pop que realment van fer, així que va accedir a col·laborar amb ells i va despistar els extraterrestres.

Pel que fa a la resta dels personatges, doncs, tots bé, na fent.

Tots excepte el Pippin, el gat de la Felipa, que va quedar oblidat a la fronda de l'arbre del tercer capítol i allà romangué fins que morí d'inanició.

I així acaba aquesta història, prego disculpeu la meves poques ganes d'escriure una novel·la, però algun dia, potser, escric algun altre dels capítols d'aquest relat tan interessant...

FI.