Jugant amb la humanitat

Ments corrompudes, buides de valors i plenes de consumisme. Només recordem que som persones d'aquest món i que els postres problemes realment no són problemes quan veiem per la televisió reportatges de Guantánamo i de l'anomenat tercer món o dels sense sostre. I ara amb la "crisi" tremolem tots perquè no podem pagar per engreixar el nostre egoisme cobdiciós i avar. Un telèfon, roba, ulleres, alta tecnologia… I l'amor, la justícia, la innocència de quan érem petits i les postres ments eren pures? On anirem a parar! Això és un cercle viciós, una gran bola de merda física i mental que tot estem alimentant fins a proporcions sense precedents. Els polítics es podrien comparar amb els clics de playmòbil, molt moviment però res porta enlloc. Però Qui juga amb els playmòbils, Qui és el nen capritxós, malcriat egoista i mal educat sense escrúpols? Doncs tots nosaltres senyors i senyores, la nostra avarícia i el nostre egoisme i l'afany de posseir més i més, d'engreixar al nostra set de diners i de poder. Si més no d'alguns. Tots a petita o gran escala caiem al parany, a les mateixes urpes. Qui no ha gastat per gastar encara que sigui una petita cosa? El mecanisme de pensament és el mateix, el que passa és que pot ser un projecte de gran envergadura quan es nota més però els principis que ens mouen són idèntics. No per actuar a petita escala som menys culpables.
I per això vam esdevenir éssers pensants? "homo sapiens" la Terra estava destinada a aquesta fi tant trista i immunda? Ostres si continuem per aquí vindran les preguntes existencials però és que de tant en tant estaria bé que ens es féssim cadascú individualment a veure si res canviaria. Jo mateixa si me les faig. Al cap de cinc minuts ja ni me'n recordo. Perquè les meves ocupacions diàries, maldecaps inclosos, em prenen tot l'espai per pensar i és clar, primer sóc jo!