Cercador
Jubilació d'una amiga
Un relat de: JosocEm diu:
Bressolada per la calidesa tardorenca
la meva vida transcorre solitària,
calmosa i sense objectius.
Tinc molts records del passat
i visc intensament el present,
però ja no tinc futur!
Li dic:
I per què no?
La mitjana de vida
t'atorga encara uns quants anys.
No els pots passar inútilment!
Comentaris
-
La tardor deixa pas a l'hivern... i a l'hivern també hi ha vida![Ofensiu]Unaquimera | 12-01-2011
Em dius que no pari, i no aturo doncs el meu recorregut pels teus relats: uns m’atreuen pel títol, altres per les paraules que vas escriure com a introducció, altres pel fet que encara no hagin estat comentats, ...
El cas és que ara li ha tocat a aquest poètic diàleg ple de sentiments humans.
El titol resulta força explícit del moment vital que està vivint la primera interlocutora, i situa ràpidament a la lectora en context.
La resposta és una defensa de la vida en si mateixa, dotada per si mateixa de sentit i com a tal, font contínua d’esperança.
Bona resposta, Montserrat!
T’ofereixo la lectura de la ment i el cor d’una altra dona... il.lustrada pel mateix artista “relataire” que va dibuixar les flors i la poma: Úter de somnis
T’envio una abraçada d’amiga,
Unaquimera
l´Autor
129 Relats
525 Comentaris
120857 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83