Jubilació d'una amiga

Un relat de: Josoc

Em diu:
Bressolada per la calidesa tardorenca
la meva vida transcorre solitària,
calmosa i sense objectius.
Tinc molts records del passat
i visc intensament el present,
però ja no tinc futur!

Li dic:
I per què no?
La mitjana de vida
t'atorga encara uns quants anys.
No els pots passar inútilment!

Comentaris

  • La tardor deixa pas a l'hivern... i a l'hivern també hi ha vida![Ofensiu]
    Unaquimera | 12-01-2011

    Em dius que no pari, i no aturo doncs el meu recorregut pels teus relats: uns m’atreuen pel títol, altres per les paraules que vas escriure com a introducció, altres pel fet que encara no hagin estat comentats, ...
    El cas és que ara li ha tocat a aquest poètic diàleg ple de sentiments humans.

    El titol resulta força explícit del moment vital que està vivint la primera interlocutora, i situa ràpidament a la lectora en context.
    La resposta és una defensa de la vida en si mateixa, dotada per si mateixa de sentit i com a tal, font contínua d’esperança.
    Bona resposta, Montserrat!

    T’ofereixo la lectura de la ment i el cor d’una altra dona... il.lustrada pel mateix artista “relataire” que va dibuixar les flors i la poma: Úter de somnis

    T’envio una abraçada d’amiga,
    Unaquimera

l´Autor

Foto de perfil de Josoc

Josoc

129 Relats

525 Comentaris

120857 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc una apassionada de les lletres, m'agrada llegir i escriure. Durant molt de temps he guarsat per mi sola la majoria dels meus escrits. Fins que vaig descobrir els RELATS. M'agrada pensar que són llegits, tal com jo llegeixo els d'altres. M'agradaria molt que els comentéssiu.