Joventut

-He somiat en l’eterna joventut, com quan els nostres pares hi somiaven. De veritat que no existeix? Jo no em vull fer gran, avi.

+Existeix, dins el teu cor. Potser per fora et puc semblar un home vell, ple d’arrugues i amb els somnis vençuts, però per dins et puc assegurar que sóc jove i els somnis segueixen aquí, al meu interior.
Per dins sempre es pot ser jove, Carla.


-No vull defallir, no vull que els anys passin, no vull perdre a gent que estimo perquè simplement el temps transcorre.

+Només has de ser forta, el temps passa, els anys passen, les persones canvien, les persones marxen, cada cop un és més dèbil i amb menys capacitats, és com si tornessis a ser un nen, però amb experiència. No és res més que això. Per això, ara que pots, has de cridar i ser feliç. Et diu un vell com jo que no val la pena plorar, cada minut és únic i irrecuperable. Mai més tornaràs a ser forta com un roure, així doncs el que has de fer és ser feliç i riure amb molta força. Balla , ara que pots. Saps que et dic? Balla amb qui vulguis i on vulguis! Balla amb els teus somnis i amb la joventut que posseeixes. Balla ara, ara que pots. Perquè si el dia de demà no pots ballar, podràs dir que ja ho vas fer, perquè vas poder fer-ho. Corre, Carla. Corre tant lluny com puguis, fins que el teu cos et digui prou, fins que et faltin les forces, fins que defalleixis. Així sabràs que estàs viva. Viva i plena d’amor. Corre tant ràpid com puguis, tant ràpid com et sigui possible. Perquè quan no ho puguis fer, recordaràs aquells dies alegre i nostàlgicament tot dient: jo vaig córrer, jo vaig ballar, jo vaig ser feliç. I diràs: saps una cosa? Com que ho vaig fer amb tant d’esma, el meu cor encara balla, encara corre. El meu cor encara és jove i fort com un roure.