Jou

Un relat de: Roser Suñer Soler
Sóc presonera del jou de la tristesa
el camí de la sínia em té els peus
ancorats al rec de mil petjades sagnants.
Ara ja no ploro...però si m'obriu serà un doll
de llàgrimes empassades. Un mar trist.
Quan arribin els dies clars, si mai arriben,
em fondré embolcallada en un núvol blanc.
Un núvol com aquell que el poeta diu
que hi té la mare.
I, si són lliures, llavors prendré les armes.

Comentaris

  • Mai et deixis rendir per la tristesa.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 28-07-2019 | Valoració: 9

    El teu poema és interessant, però jo l'hauria redactat una mica diferent.

    És entretingut.

    La tristesa pot ser una de les pitjors presons, i no sempre és fàcil sortir-ne. Però cal tirar endavant, perquè la vida no s'atura, i, com tu dius, si cal s'ha d'agafar les armes i sortir fora a "combatre".

    Ets una bona autora. Ens veurem. Salut!!

  • S'ha de ser lliure...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 03-02-2019 | Valoració: 10

    És molt trist, però s'ha de ser lliure per a soltar-se del jou que et prenc en el teu cor i a plegar a ser més conscient per a deixar el passat, doncs no renova, cal mirar sempre el demà i el despus-demà.
    M'ha impressionat molt aques poema. És molt profund.
    Una salutació
    Perla de vellut

  • OBtimisme[Ofensiu]
    Nil | 01-02-2019 | Valoració: 10

    Fa dies que vull comentar el teu poema, però com per ordre de llistat el teu està al costat del meu he cregut ètic deixar que primer altres ho comentessin abans. Jo hi veig com si tu o el personatge fictici del poema hagués patit molt i encara seguís amb el mateix patiment, però assumit i camuflat, la processó va per dins... Hi copso esperança, i l'objectiu profètic de dominar la situació i a més de transmutar-la en positivisme...Prendre les armes és agafar les regnes del destí d'un mateix. Un poema summament trist, però molt poètic alhora. Salut, Nil.

  • Tristesa productiva[Ofensiu]
    kefas | 25-01-2019

    M’hi apunto. Si en algun lloc hem de trobar la veritat és en la tristesa.
    No acabo d'entendre el to bèl•lic del darrer vers. Potser el poema té un to reivindicatiu que, malgrat el títol, no he copsat.

  • Molt bo[Ofensiu]
    Montseblanc | 23-01-2019

    En la meva opinió, és un poema magnífic, que transmet tristor pel moment actual, però també esperança en el canvi i ganes de lluitar.
    La frase “Ara ja no ploro...però si m'obriu serà un doll de llàgrimes empassades”. M’ha impressionat molt. Sé que sempre la recordaré, com m’ha passat amb d’altres al llarg dels anys.

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Roser Suñer Soler

6 Relats

26 Comentaris

1879 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00