jotabé amb cola

Un relat de: neret

Em poses un jotabé amb cola?
-- Un altre?

La cambrera no era excessivament maca. Tenia el nas massa gros, duia unes ulleres que no l'afavorien gaire i era més aviat grassoneta; però rera la muntura de pasta s'endevinaven uns ulls color verd menta preciosos, que em miraven entre maternals i rondinaries.

-L'últim - I vaig intentar somriure.
-Això espero.

Si, potser no era la cambrera més maca de la festa major, però si que era la més simpàtica. Tenia temps de donar conversa als borratxos reincidents que ens recolzàvem a la barra i, al mateix temps, alliçonar a les cambreres jovenetes, les que duien la camiseta anusada ensenyant el pírcing del melic i que no sabien servir una cervesa sense omplir el got amb dos terços d'escuma. Se'n va anar cap a darrera a passar la comanda, sense endur-se'm el tiquet, com s'ha de fer, per evitar que després qualsevol espavilat et reclami la beguda adduint que ja t'ha donat el tiquet abans.

Mentre me'l preparaven em vaig girar cap a la Plaça. Potser tenia raó, crec que era el quart que li demanava, i com no tenia gaires ganes de xerrar me'ls havia begut molt ràpid. Ara em semblava que no només la gent, si no tota la plaça, es movia al compàs de la música. Una mica allunyats vaig poder veure el Pau i el Xavi, cadascú amb un got a la mà, parlant amb dues noies que em sonaven vagament. El Xavi tenia les claus del cotxe, faria bé de no perdre'l de vista, però amb la mateixa inèrcia que portava la plaça, se'n van anar i em va portar als ulls l'orquesta, la mateixa que l'any passat, la mateixa que cada any. La vocalista, ullerosa i esquelètica, que ningú entenia com havia pogut sobreviure des de la darrera festa major, destrossava una cançó de Cranberries, mentre el guitarrista, amb les seves grenyes acalamarades aguantant estoicament una alopècia galopant, esgarrapava sense ganes la guitarra, més pendent del seu porro que de la música. M'encantava aquella orquestra, "La Ponderosa Sound Machine" crec que es deien.

Em van tocar l'esquena, quan per davant dels meus ulls passaven les escales de l'església, plenes de parelles morrejant-se. Les escales on sèiem amb la Lorda l'any passat, com les altres parelles, fent-nos petons com si el món s'acabés aquella nit i com si mai hagués de deixar de ser festa major. Era la cambrera dels ulls verd-menta, que em somreia amb els seu got als dits. Per un moment em va semblar que no duia ulleres i que tenia els ulls color avellana, que el nas era més petit i punxegut, i que al coll duia el collaret que li vaig dur a la Lorda d'Euskadi. Però no.

Que sigui veritat que és l'últim. Aquest convido jo. - Em van dir aquells ulls somrients.
-Gràcies.
-
Li volia dir més coses, li volia somriure i preguntar-li a quina hora acabava el seu torn, li volia preguntar on vivia, que estudiava, com es deia, sisquere. Però em vaig adonar que el que volia realment era veure la cara de la Lorda enmig d'aquella plaça que girava. Només se'm va ocórrer dir:

-I llavors que en faig del tiquet que em sobra - somrient això si.

Realment tenia raó la Regina, el jotabé em pot arribar a tornar molt patètic.

Comentaris

  • ufff...[Ofensiu]
    Pluja | 03-10-2005

    Crec que m'ha fer reviure imatges viscudes d'aquest estiu...

    Només una cara enmig d'una festa, això també ho volia jo... I per passar l'estona anar bevent no? Pff, quantes nits han acabat iguals.

    No en una barra, però si que arraconada a qualsevol cantonada, escala, esglaó, entradeta... En definitiva, lloc per poder seure i "pensar" una estoneta.

    Però la cara mai apareixia...

  • Ze Pequeño | 01-08-2005

    quina sensació de solitud que em transmet el teu relat.

    "..Es que tengo alegre la tristeza y triste el vino". En el teu cas, triste el jota bé. Aquesta és la sensació que m'ha produit. De soledat, de tristesa.

    De, malgrat ser enmig d'una festa major (de gràcia?) realment estàs sol sol sol.

    Un barret per vos!

    P.S. Pel que veig, ja has començat el compte enrera pel concert!! Jo vaig ser al de Elevation Tour, i va ser una de les millors exèriències de la meva vida. Disfruta'l.

    Una abraçada.

    Salz.

  • Lorda, Regina,...[Ofensiu]
    jacobè | 01-08-2005

    tant se val. A tots ens ha passat voler veure a qui no veiem.
    Destaco l'escena de l'escala i els records de l'any abans.
    Jo també vull saber més coses de la vocalista esquelètica!

  • començar un relat..[Ofensiu]
    elisheba | 16-06-2005 | Valoració: 9

    ..directament amb una conversa ho he trobat molt original; a més, t'introdueix de ple a la història. M'ha agradat com has descrit l'ambient de la festa major. I si hagués de quedar-me amb una frase, seria: " La vocalista, ullerosa i esquelètica, que ningú entenia com havia pogut sobreviure des de la darrera festa major.." M'has fet riure!


    elisenda.

  • com continua??[Ofensiu]
    Equinozio | 10-06-2005

    M'he quedat amb ganes de llegir més i més. Trobo que està ben explicat.
    M'ha agradat la descripció de com, suposo jo, esta mig borratxo d'haver begut i va mirant la plaça; i com despres veu a la cambrera molt diferent degut a la borratxera.

    Equinozio

  • jotabé[Ofensiu]
    donablanca | 28-01-2005

    hola neret
    la part que m'ha motivat i m'ha interessat més del teu relat és quan fas la descripció de la plaça. Me transportat a aquell moment, he pogut sentir la música de la ponderosa sound machine destrossar la canço dels cranberries.
    he sentit curiositat per la cantat ullerosa( un persontage que m'interesa)

    trest que milloraria:
    el persontage de la noia d'ulls verd menta, no acaba de funcionar, no motiva,no delata cap personalitat interesant , més aviat és plana.

    la lorda; amb aquest persontage he tornat a sentir curiositat, qui era, que significa per a tu,
    i ho deixes tot a entreveure, crees incognita.
    cadascú que s'imagini el que vulgui.

    (llàstima no poder tornar a veure a r.fasnworth)

  • Hola Neret!![Ofensiu]
    Baiasca | 26-12-2004

    gracies pel comentari, abans de tot!
    es tant veritat, qualsevol jove de la meva edat (tot i ser menor...:P) ha fet exactament el mateix que el personatge, beure, potser no per oblidar, potser només per que si (encara que darrere un perquè si, sempre hi ha una gran raó,un gran perquè) vaja, que has reflectit molt bé la realitat!!!

    bé, que tinguis molt bon any nou!!
    petons

    Lady Aliena

    P.S:em cal dir-te, que lady aliena, no es pas la meva musa, però si que és el meu personatge preferit dels pilars de la terra.
    m'agrada la seva empenta per seguir endavant, que en cert moment si, em va inspirar per seguir una vida que ja no sentia com a meva.
    suposo que hi ha una musa per a cada moment...
    feliç any nou!!!

  • Lorda, es deia Lorda[Ofensiu]
    neret | 22-08-2004

    La que li deia al protagonista que el jotabé el feia tornar patètic no és aquesta Regina que apareix al final, sino la mateixa Lorda. Ha sigut un error del que no m'he adonat fins que ja estava publicat i ara no sé si es pot demanar de modificar el conte... què hi farem!

    per cert, moltes gràcies Ilargi, és el primer comentari que hem fan i m'ha fet molta il.lusió. Com va anar la festa major?

  • Hahahaha[Ofensiu]
    Ilargi betea | 21-08-2004 | Valoració: 9

    M'agrada la descripció que has fet d'aquesta situació tan comú a l'estiu. Beure per oblidar, beure per passar-s'ho bé, beure per agafar el famós "puntet" i així ser una mica més llançadet... tant se val el motiu! la qüestió és que tots acabem bevent i dient coses tan patètiques, o més, que això del tiquet.
    Però que vols que et digui, l'endemà rius una estona... ;) Visca les festes majors!!!!
    Apa, et deixo que he de dutxar-me per anar a la festa major d'un poble d'aquí el Penedès!!!
    Una abraçada!