Jornades encara més desconcertants

Un relat de: Dia rere dia
Un dels senyals que ho has perdut tot, que ja fa uns quants anys que vius amb una ximple esperança poc creïble és que et manca la il.lusió, que passes, vas i existeixes com si els dies s'haguessin trepitjat els uns amb els altres, tots semblen iguals, sense cap propòsit, sense tenir cap objectiu, i la desesperança t'esquinça els ulls, et glaça el tronc de la columna i et baixa les espatlles per acabar caminant com un geperut amb el rostre amarg entremig de tanta felicitat estètica. És una de les pitjors coses que et poden ocórrer, no veure final, no tornar-ho a intentar. Quan fa poc que deambules com un desangelat encara no se't nota, no se t'és visible per que, vulguis o no, penses que en un moment o altre sobrevindrà alguna cosa, que tindràs sort, però la sort no existeix, quan la teva situació és dolenta les casualitats no esdevenen, la gent que diu que en té, que li ha passat algun afer positiu així com per art de màgia en realitat no és d'aquesta manera, la veritat és que estaven en una posició o classe social privilegiada on poden aparèixer els suposats i mal dits miracles encara que no siguin prou sincers per falsa modèstia i atorguin el prodigi a la beneïda fortuna. Quan t'has tragat l'últim xarrup de la teva efectivitat d'un sol glop analitzant el teu entorn sense massa meravelles arribes a la conclusió que no hi ha res a fer i jornades i jornades enganxades, aixafades, amuntonades en un piló de sense sentits interminables com una estiba de diaris passats en una estanteria rònega plena de pols, van transitant sense solta ni volta. En el meu cas, que no crec que sigui estrictament personal ja que el que a mi em passa pel cap li deu passar a molta gent, amb diferents matisos però amb la mateixa sensació metàl.lica del sense sabor, és que no sé què fer, si llogar una habitació i provar de trobar una feina estable o si directament cercar una casa més amunt a la muntanya i aïllar-me definitivament de l'abominable màquina de fer imbècils en cadena. Crec que s'hauria de reflexionar per què hi ha tanta gent perduda pel carrer que no acaba de trobar el seu lloc de calma, de tranquil.litat, que sempre estiguin deambulant, perquè no precisament és només culpa seva sinó que com a societat, comunitat que som, tots tenim una part de falta. Les coses no esdevenen per si soles. Tot el que ocorre té una relació directa amb una altra. No apugen els preus dels lloguers per què sí sinó perquè la majoria els paga tot i que els hi semblen abusius. No tenen tant de poder les multinacionals i els bancs per casualitat sinó perquè tothom hi participa. No hi ha gent marginal així com així sinó perquè tots permetem injustícies amb indiferència. I vés a saber si és per ventura que l'únic atzar permissible de que disposem els abatuts és xocar quan obres les parpelles entre tanta obscuritat i cabòries contra alguna situació bonica, brillant, un cel vermell imponent, un vent graciós, una vegetació preciosa i desordenada, com si la bellesa que et vas trobant fos el contrast o la contestació a tantes dificultats.

Rabindranath Tagore: "La Terra és insultada i ofereix les seves flors com a resposta"

Locutori La vida és bella. Vint-i-tres de novembre de dos-mil dinou.

Pau Mezquita i Romero

Comentaris

  • No se m'acut cap títol[Ofensiu]
    Zib - sense èpica ni enginy | 29-11-2019 | Valoració: 10

    He llegit els teus relats i d'inici m'hi he sentit identificada, creia que parlàvem del mateix: un forat a dins que no en té prou de ser buit, sinó que a més a més et xucla.

    Tot i això, un cop llegit el primer text, he vist que no, que la buidor es pot assemblar però que les causes són molt diferents. Perder-ho tot, vol dir tantes coses!

    En tot cas, volia dir que comprenc com has vingut a parar en aquest racó de la xarxa i què t'empeny i escriure el que no pots dir a tota hora.

    No et puc dir que no perdis l'esperança, però sí que no deixis que aquest maleït forat xuclador et buidi del tot.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Dia rere dia

Dia rere dia

4 Relats

4 Comentaris

327 Lectures

Valoració de l'autor: 8.75

Biografia:
Can Carro.
Carrer sense nom i casa sense número.
Fornells de la Selva.

paumezquita@hotmail.com
Tel. 681229555.