Jordi, bon viatge etern...

Un relat de: Yuna

Has marxat amb ella
i per sempre més t'hi quedaràs,
veuràs posar-se la lluna
i amb el primer raig de sol despertaràs.
Era la teva vida, la teva il·lusió
fer-la teva fins al cim,
conquerir i gaudir d'aquella visió
més enllà del infinit.
Tot de països vas recorre
i cap cim et va fer por,
anaves a mitges amb la natura
ell ho sabia i t'acollia.
La respectaves a cada pas,
acaronaves el seu silenci,
t'alimentaves de llibertat,
però et va voler en el seu si.
Ara pots veure tot el món
has coronat el cim de la vida
cuidat molt on estiguis,
amic etern de la muntanya.

Fins sempre...

Comentaris

  • tu també has assolit el teu cim[Ofensiu]
    TempusFugit | 03-05-2006

    En valoro el perquè i no el com. Amb això no vull dir que no m'agradi com està escrit, que sí que m'agrada. Vull dir que se t'ha de valorar que has sabut expressar el dolor i no sempre és fàcil. Així, tu també has assolit el teu cim particular.

  • ilargiakat | 08-04-2006 | Valoració: 10

    És un homenatge molt maco, m'ha arribat molt sobretot perque jo tenia un professor que es deia jordi també, que li encantava escalar muntanyes, fins que un dia allà es va quedar. D'això ja deu fer uns 8 anys però el recordo com si fos ahir, era un noi molt atent, molt simpatic i carinyós em va afectar molt la seva perdúa.

    Molt macu i segur que aket jordi del que parles com del que parlo jo, estan molt bé allà on estiguin!
    Un ptonàs!

  • Sincer[Ofensiu]
    Melcior | 14-03-2006

    Respectuós i curós, fent joc amb la natura i
    la llibertat, olorant montanya.
    Endavant.