Jolie Rouge

Per carregar i disparar un canó de 36 lliures calen de 12 a 14 homes ben entrenats. Els moviments han d'ésser mecànics i precisos per tal d'emprar el menor temps possible i per evitar accidents.
El caporal del canó és el màxim responsable i qui coordina tot el procés.
El patge, un noiet que sol rondar els onze anys en la majoria de casos, s'encarrega d'anar a buscar els cartutxos de pólvora a la Santa Bàrbara.
Un artiller introdueix el cartutx a la boca del canó. Tot seguit, un altre artiller carrega el projectil (bala rasa, palanqueta o metralla) i un tercer home col·loca un tap d'estopa i empeny el conjunt fins al fons de la culata mitjançant un empenyedor.
Vuit homes, quatre a cada banda del canó, estiren els palanquins per tal de moure la peça i embocar-la a la tronera. Per fer aquesta maniobra i les successives calen dos homes més que, amb l'ajut de palanquetes, moguin les rodes.
A l'hora d'apuntar, els vuit homes se situen tots a una banda i estiren el palanquí corresponent: l'esquerre si el canó s'ha de moure cap a la dreta i viceversa. El caporal corretgeix l'angle de tir mitjançant un enorme tascó de fusta falcat a la base de la culata. Tot seguit, amb un punxó, forada el cartutx a través de l'oïda i l'enceba amb pólvora ràpida.
La dotació s'enretira una mica. El retrocés d'una peça de quasi quatre tones pot produïr estralls si t'agafa desprevingut. Malgrat tot, cal mantenir dos homes amb les palanquetes a punt per poder frenar les rodes davanteres durant el retrocés.
Si disposa d'una clau d'artilleria o un disparador el caporal fa saltar l'espurna i encén la pólvora de l'oïda, en cas contrari ho farà mitjançant un botafoc i metxa; procés, d'altra banda, més lent i menys fiable.
La pólvora encesa arriba al cartutx: Bummmm!!! el projectil surt disparat i desintegra el tap d'estopa.
Els dos homes amb palanquetes frenen les rodes davanteres i, a l'instant, quatre homes a cada costat estiren els palanquins per immobilitzar el canó.
El fum i l'olor picant de la pólvora profanen l'aire. El soroll de l'explosió romandrà encara algunes hores dins els seus caps.
Un artiller introdueix l'esponja a la boca del canó per tal d'apagar els encenalls que resten a dins. El segon artiller passa el raspall per l'interior de l'ànima i el canó queda net.
Tot a punt per tornar a començar.
Aquest procés, complexe i feixuc, es pot dur a terme en tres o quatre minuts durant els primers moments d'una batalla. Però el temps augmenta a mesura que l'esgotament s'apodera dels homes i també a causa de les baixes que pugui sofrir la dotació.
Diuen que el capità John 'Bartholomew' Roberts havia pujat sobre la curenya d'un canó per poder dirigir millor la maniobra d'atac.
Diuen que, en aquell moment, l'H.M.S Swallow va disparar una andanada.
El tret dels britànics va desarborar el bergantí i la coberta del Royal Fortune va ser arrassada sota un gran terrabastall. Malgrat el caos i l'horror que seguiren, el contramestre dels pirates va reunir prou coratge per mirar al seu voltant i orientar-se. Va veure el capità Roberts desplomat sobre la coberta i va córrer a ajudar-lo.
Aparentment Roberts no tenia cap ferida important. El contramestre va provar d'incorporar-lo però s'adonà que estava mort: una estella li havia esquinçat el coll.
Diuen que el contramestre, un assassí endurit i sense escrúpols, va rompre a plorar com un nen.
Els soldats britànics mai van trobar el cadàver de John 'Bartholomew' Roberts. Seguint desitjos del mateix Roberts, la tripulació havia llançat el cos a l'aigua.
Dels 254 tripulants del Royal Fortune, 52 van ser capturats i executats a la forca. La resta havien mort o van poder fugir.