Joies mesurades o amidades en centímetres (O, si voleu: " A Gouda fan formatge i a Herbers aiguardent"

Sabent la meua passió per les andròmines antigues, un ver i vell amic dels Ports -obrer de vila per més senyals- em va remetre fa poc com regal d'aniversari -no us dic quants anys- un paper antic que havia trobat entre les runes d'una masia, la qual li havien encomanat restaurar per tal de convertir-la en vivenda o casa rural, per mor de l'extraordinària demanda d'aquest tipus d'habitatge a la comarca.
Sembla que l'edifici en qüestió havia estat antigament propietat dels barons d'Herbers, la participació dels quals en la intervenció espanyola de l'anomenada "Guerra franco-holandesa" de darreries del segle XVII -exactament de 1672 fins 1678- està provada documentalment.
Aquell paper -en realitat, una carta- estava escrit en neerlandès, idioma que ignore totalment, per la qual cosa em va caldre recórrer a la bona voluntat d'una coneguda agència immobiliària dels Països Baixos -que s'ha encarregat de llogar-me vàries vegades l'apartament de la platja- per tal que en fessen una traducció, que passe a copiar textualment. Nomenar sols de passada el somriure burleta i sardònic amb el qual em va obsequiar la senyoreta que me l'entregà.


"Gouda, setembre de l'any .... (esborrat)

Al senyor van Rijn, estimat i amant:
Us assegure de debò, senyor, que ha estat xuclant la vostra verga quan els meus pensaments mostraven la consistència visionària que tot seguit us conte. Perquè, no hi ha dubte, i pose a vós -o a Venus, si us plau- per testimoni, que la grandària, frescor i fesomia de la vostra trompeta supera en vigor i presència aquella del meu difunt marit trompeter, -que Déu tinga present i al seu abast!-. I que molt probablement, és a ell deguda aquesta afecció i predilecció que jo tinc per assaborir -diguem-ne-, punyals de baró. No m'ho va deixar fer amb el seu -prim, curt i flonjo, per més senyals-, mai de la vida. I és per la comparança amb el vostre que se m'ha fet palesa la meua obstinació, que no és altra que la proclama al país del culte fàl·lic i de
l'erecció -mai més ben dit, i exactament- d'un temple al déu de la meua idolatria. És per això que us demanava, senyor, una joia per cada mamada. Recaptava fons suficients per alçar-li un ermitori a Príap, a qualsevol lloc elevat de la nostra contrada. Per allò de la situació adient al paisatge.
Recordeu que només pentinant-me el pubis i mostrant-vos el meu tall era capaç d'atiar-vos el desig? De pintar i de cardar. I com us aconsellava : "No em tindríeu de pintar com ara, senyor. Fóra més adequat després d'haver jo pres un bany, com a moltes escenes bíbliques. Un nu complet on les carns arrodonides i nacrades mostren tota la magnificència del cos. La vostra inspiració, us ho promet, després d'una d'aquestes sessions de xuclada, arribarà a expressar el màxim exponent de sensualitat, alhora que de misticisme.
I així com als vostres actuals quadres, aquelles pintures més recents, s'hi nota i és ben patent un clarobscur òptic i anímic a la vegada, on les ombres d'un destí tràgic sembla que hi siguen presents, així com la il·lusió dels cossos que pinteu ara -com pintàreu el meu en altre temps no massa llunyà-, denoten el pols sanguini de la vida. Però, cal tenir present, que aquest aspecte fa empobrir el vostre anterior cromatisme, al temps que afegeix uns nous valors colorístics, no tots del meu gust i sentida. Perquè així em sent jo, com els vostres quadres més recents: simfonia del drama de la llum sobre la cabota exaltant, paisatge ondulat del capvespre, orifici linealment obert, irradiant desvergonyits perfums que inciten a la menja. Si me'l tragava sencer, és per devoció; si l'acaronava i apretava el capoll amb els llavis; si notàveu que el rondinejava i l'enfonsava lentament fins la gola, aspirant-lo, cercant-lo amb llengua i paladar, activant-ne el moviment, retirant-me i enfonsant-me'l de nou fins la campaneta, era simplement per creença i delectació. Sense golafreria, no. Ben cert! És un desig fort com el pintar! Una inspiració, perfeccionada: provar, fer, esborrar; tornar altra vegada... intentar. A la fi, eixe líquid pastós i espès, com supose esdevindrà la vostra pintura amb el temps. Potser, sense influència de les meues xuclades, ni dels meus afers amb vós. No em negareu, però, que la perfecció d'unitat externa d'alguna darrera pintura, o d'algun últim dibuix, - simple en composició a primera vista- no ha estat conseqüència directa del meu influx mamotejador.
Sempre desitjant engolir-vos-la, i vostra sempre!"

Acaba l'original amb una espècie de gargot, il·legible, que dedueix seria la signatura. La primera lletra sembla una G.

Encuriosit pel seu contingut, em vaig proposar investigar la identitat dels personatges anomenats a la missiva en qüestió. Hi havia tal quantitat de detalls, que la recerca va ser molt més fàcil del que m'havia figurat en un principi. Gouda és un ciutat dels Països Baixos -mal anomenat Holanda- d'on és originari un famós tipus de formatge. Teclejar Van Rijn a un buscador d'Internet em va portar a la conclusió que el pintor podia tractar-se de Rembrandt. Una ullada a aquesta entrada del "Larousse", ho aclarí sobremanera: " ...Per altra banda, els pleits amb Geertghe Dircks, que entrà al seu servei per tenir cura del seu fill Titus a la mort de Saskia..." ( muller del pintor i mare del xiquet).
De ben segur que ja havia aclarit qui va ser l'autora de la missiva. Calia deixar també llestos i a punt de caramel les notícies de cintura cap avall que el document esmentava. Per confirmar les dades, vaig tirar mà de l'estudi biogràfic que sobre el pintor té fet Otto Benesch ("Rembrant". SKIRA. Carroggio. 1967. Genève). On s'aclareix i es corrobora la identitat, i sembla que els fets: "...Per tenir cura del xiquet entrà a casa del pintor Geertghe Dircx, vídua d'un trompeter. L'aficció del solitari (Rembrandt) per aquella dona, a la qual retratà i regalà joies, donà lloc més tard a penoses discussions davant els jutges. Geertghe, que era una histèrica, acabà al manicomi de Gouda..."

Donada la importància de la descoberta, pose aquest meu regal d'aniversari a disposició de qualsevol estudiós o lector interessat a continuar la descoberta. Per exemple, intentar esbrinar si el difunt marit de Geertghe -el trompeter-, era fabricant de trompetes o virtuós de l'instrument.