Jocs

Després de viure tot el curs estimant-nos amb el gest i joguinejant per entretenir l'afirmació, els dos sabíem que aquell darrer dia de classe era l'última oportunitat, perquè, durant el llarg estiu que aquella nit inauguraríem, no s'apagués la guspira que ens unia. La inexperiència i la por d'entrar al joc adult ens va estalviar delicadeses. Les feromones suades es divertien a fet i amagar, i els nostres cossos es van entrebancar a la sortida del gimnàs.

Els pèls tímids de la teva barba entre l'acne, van ruboritzar els meus estrògens i, com més tard vaig saber, t'havies enamorat de la mutació de les meves cames esculpides per un artesà primerenc. La teva testosterona sospirava entre les meves rialles mentre ens enxampàvem les pells. Amb els dits vas fregar-me el turmell i em vaig deixar caure en el sorral del pati dels petits, convidant-te a compartir el fangueig. Per primer cop, et vaig acariciar els cabells. La festa hormonal va cremar els esperits infantils.

Aquell divendres de juny era la nit del teu sant. Com cada any soparíem amb taules i cadires esteses a la fresca. Després de les coques, el jovent començava a preparar-se per la nit més curta de l'any. Nosaltres, com dues cebetes ingènues, vam demanar permís als pares per baixar tots dos sols. Entre piuletes i petardots vam arribar fins a la platja.

Va ser el dia més llarg i celebrat d'aquell any. La porta a un estiu de primeres vegades i de darrers mots innocents. Vam acomiadar les nostres joguines a la foguera de la vora del mar.

Des de la nostra casa a l'areny, escolto el disc que vaig regalar-te la nit dels petards: ... avui s'ha fugat de la presó un piròman destacat... És un cas especial de fòbia ancestral. La nit en què celebra el seu sant, provoca incendis i tot cantant, les flames va escampant. En Joan és un bomber original....

Si no fos per la teva reclusió, avui celebraríem el nostre quinzè solstici. Esquivaríem junts la temptació del foc: encendria traques de petons xops de passió per humitejar-te el cor.