Jocs violents (versió 2)

Un relat de: frederic
Sens cap mena de dubte, en Marçal Valls era el qui millor moria.

Això era al jardí d'una escola amb jardí en una torre modernista de Sarrià. Corrien els temps sèpia, quan en John Wayne tan sols mastegava castellà. Els dilluns, en els nostres jocs de l'hora d'esbarjo, la brivalla engegàvem les emocions que contingudament cada u havia viscut el dissabte a la tarda davant la pantalla de casa.

En Marçal, ja fos el facinerós més buscat, xèrif del comtat, suorós maquinista de la transcontinental o cabdill arapahoe, sempre que era cosit a trets per l'enemic de torn, moria amb un gest noble i encantador; un rictus agònic d'una harmonia i gracilitat inigualables. TÀ!! TÀ!! i ell de puntetes, amb l'esquena arquejada enrere i el cap lleugerament vinclat a la dreta, els ulls clucs i la boca entreoberta, el braç dret alçat però amb el canell mort, la mà esquerra sobre el pit -totes les ferides les rebia al pit, encara que un canalla l'hagués disparat per l'esquena-, així dos segons... i queia a plom.

Bravo!! dringava en algun racó dins meu. Els altres gastàvem un morir maldestre. Semblava que ensopeguéssim o que ens llencéssim a atrapar un saltamartí o el qui tenia un defallir més calm, semblava que s'estirés a terra a descansar en pau una estoneta.

Jo em delia per matar en Marçal Valls. Sempre que podia corria a finar-lo. I si era del meu bàndol i l'abatien, jo corria en mig la batussa al seu encontre i, TXIC-TXAC!! amb un ràpid gest de la mà sobre el cadàver, semblant al d'obrir un candau, en Marçal quedava expeditivament ressuscitat i llest per regalar-nos el seu següent trànsit.

Va deixar de venir a escola.

Ningú va saber perquè. Ningú va pretendre saber perquè. Quan s'és nen hi ha coses que passen, i prou. I ens va deixar; del tot ignorant de les incipients experiències estètiques que, ja de ben petits, ens va oferir tan generosament i amb tant de sacrifici.

Comentaris

  • per què versió 2?[Ofensiu]

    Per què "versió 2"? Suposo que era el nom de l'arxiu qye vas enviar, oi? I que no hi ha més misteri...El misteri és d'on t'ha arribat la inspiració per fer aquest relat. M'encanta! Apa! Me'n vaig a fer feina...que no em ve gens de gust.

  • Invitació "El cicle de la vida"[Ofensiu]


    Benvolgut autor/a,

    Com a finalista del V Concurs ARC a la Ràdio 2014-2015
    l'Associació de Relataires en Català (ARC)
    es complau a convidar-te a l'acte de lliurament de premis
    i a la presentació del llibre
    "El cicle de la vida"

    T'esperem el dissabte 31 d'octubre de 2015, a les 11 del matí,
    a la Biblioteca Sagrada Família (Carrer Provença, 480, Barcelona)




  • molt ben escrit[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 30-12-2014 | Valoració: 10

    Precios

  • Felicitats[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 27-12-2014

    Felicitats pel relat i felicitats per la selecció!
    No l'havia llegit encara.
    Una història infantil tendra i innocent, amb un final realment inquietant.

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Benvolgut/uda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i autores, com a finalista del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio “El cicle de la vida” i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria d’aquest mes, i per tal d’anar avançant feina, t’agrairíem que ens fessis arribar l’autorització perquè sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com, el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ EL CICLE DE LA VIDA, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,

    Comissió Concursos


    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .........................................................................................................

    amb DNI. número ......................................................................................

    i nick relataire ............................................................................................

    AUTORITZA a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

    seleccionat del mes de ..............................................................................,

    del qual és autor/a, en el recull de microrelats “Colors” que s’editarà a finals de 2015 mitjançant una plataforma digital de publicació. Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

    Data .......................................

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Un tema i un enfocament ben originals. M'ha captivat la gràcia amb què moria el personatge i com ho explicaves. Molt bo! Enhorabona!

  • Els jocs d'infants[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 13-12-2014

    tenen aquest punt de negror sense importància on tot és possible una vegada i un altre. Trobo que ho has explicat molt bé. Has construït un bon relat amb poques parules.

  • Te'l vaig llegir, crec, fa dies[Ofensiu]
    allan lee | 12-12-2014 | Valoració: 10

    i no recordava el teu nick ni res, però ara que l'he tornat a trbar, l'he llegit amb golafreria: és un magnífic escrit, amb una gràcia especial. De dalt a baix m'encanta. M'agrada molt com escrius i miraré de llegir altres coses teves.

    a