Jocs i joguines d'infants.

Alguns nens els hi es negat viure com lo que son nens, i aixos es mol trist, si pensem en que seran quand siguin grans, gent sense anima, perque els han robat lo millor que tenien. Un gran relat.

banderes blanques on hi ha escrites amb sang "PER UN MÓN MILLOR"... no les heu vist onejar en camps de batalla portades per mans de soldats que han oblidat sa infantesa i sa identitat...?
joguines, infants, rialles, flors... la primavera esclatarà eclipsant bombes interessades en fer un món millor per a UNS i pitjor per a ALTRES:
fantàstic poema, tendre i dur a la vegada.
felicitats
petons i abraçades.

... un 10.
Un retret, en allò humà... Per què posar-se de caire trascendent? ... I a més a més, pessimista?
Que no hi ha el somriure d'un infant? I de mil! Que les flors que neixen cada primavera, no compten? I aquella rialla cridanera? I un beset vora platja? ... On estan l'humor i l'amor -o el sexe, si voleu- dels quals em faig partícep?
Visca la rebolica.. Visca la vida!!!

Sí, tens raó, hi ha tants nens que ja han perdut l'oportunitat de ser-ho. Els han donat armes en contes de joguines, els han enverinat la ment, han pintat l'ombra de l'odi en els seus ulls.
És molt dur veure les poques possibilitats que tenen de que canviïn les coses, s'escampa el dolor, la impotència i l'odi, tenyint als pobres infants dels somnis més tenebrosos.
Fent d'ells homes escapçats, que no poden gaudir ni de la força dels records dolços...
M'he entristit molt amb aquest poema, avui estic especialment tova, jo també els en vaig fer un, es titula "Només les ombres".

Aprofito per donar-te les gràcies pels teus comentaris. Ahir casualment, em vas fer un comentari que em va representar el nombre 200, ja sé que només és una xifra, però em va agradar molt que fos precisament el teu.
Moltes gràcies i una abraçada molt gran!