Joc de mort

Un relat de: prudenci

Aquesta nit tornará la ràbia
aquesta nit tornarà la mort,
és un joc que m´he fet per sortir de la gàbia
on fa més de mig segle hi tinc pres el meu cor.

Li demano al Senyor
que m´aculli als seus braços,
li dic sense cap por, sense dolor, amb amor
però Ell es fa el sord perque faci capaços
a tots els que m´envolten que de fet ja estic mort.

Tinc tomba a Collcerola
i corones de flors que m´ha posat el mon
però no tinc valentia per a viure la vida
amb tots els seus traspassos dolors i mals de cor.

Tindré que jugar més
al joc de la metzina
que nit a nit em prenc al demanar el meu fi

El temps ja m´ha passat
ja no sóc a la mida,
sóc un ésser viventamb els peus dins el clot
però si m´arriva sort m´escoltaràn un dia
i tindré l´agonia amb un estel al Nord

Comentaris

  • m`ha agradat[Ofensiu]
    elzorro | 19-10-2007 | Valoració: 10

    creec que algu ha sigut mol ingus.

  • AMB PERMÍS, DISCREPO[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 12-10-2007 | Valoració: 3

    No t'ha passat el temps.

    Potser el temps que tu has anomenat i limitat.

    El TEMPS té una força superior a nosaltres. A tu i a mi.

    T'invito i animo (funciona) a dimensionar en positiu.

  • Sense títol[Ofensiu]
    roger | 11-10-2007 | Valoració: 10

    Jo també sóc, tal com deia M. Hernández a G. Lorca, dels que pateixen una mort diària.

Valoració mitja: 8.25