Joana

Joana es posa el vestit escotat, truca als amics i no vol ni sopar.
Beu una mica i se'n va a lligar, se'n va a gaudir a la pista de ball.
La miren, la toquen, hi volen parlar. Les noies recelen, les plau criticar.
Coneix en Joan, és tot un senyor, se l'emporta fora la pista de ball.
S'abracen i es besen, es fan mil petons, i ella se'n torna a la pista de ball.
Coneix un noi ros, és alt i formós, se l'emporta fora la pista de ball.
S'abracen i es besen, es fan mil petons, i ella se'n torna a la pista a fer mal.
Coneix al cambrer, no és home de bé, però se l'emporta fora al carrer.
Riuen i fumen, es fan dos petons, i ella se'n torna a la pista a fer mal.
Coneix un noi alt, que balla fatal, però que té uns ulls que són un regal.
El mira i l'agafa, li vol fer un petó, però el noi li diu que ell creu en l'amor.
S'aparta i s'estranya, es baixa l'escot, la seva autoestima es ressent uns segons.
Coneix un noi fort, cregut i valent, se l'emporta fora cap al magatzem.
Se'l mira i té dubtes, no el vol abraçar, torna altre cop a la pista de ball.
Es posa l'abric, saluda el cambrer mentre abandona la pista de ball.
Marxa cap a casa, fa fred, la nit cau, els talons li repiquen contra l'asfalt.
Es troba en Joan, porta un ram de flors, li dóna i li diu que si creu en l'amor.
Les mans li tremolen, està molt nerviós, ella l'abraça i li fa mil petons.
Se'n van cap a casa, caminen plegats, passen la nit i esmorzen plegats.