Jo

Un relat de: instants

Dona'm la mà i
estreny el teu cos contra el meu.
Ho sents? Ja no hi sóc.
No se com dir-to.

Les llàgrimes no cauen cap al terra.

No hi són.

El silenci. m' enpeny.
No se on, no vull saber-ho, tan m'és.

Se que he saltat,
per què no m'arrencaves cap somriure?Per què ?
per què et mirava...si no et veig? per què?

Saps un secret? T'estimo.

Comentaris

  • quetzcoatl | 13-08-2005

    Instants,

    Gràcies pel teu comentari tan bonic.

    M'agradarà llegir-te, ho sé. Avui he començat pel principi, i ho sé.

    Un poema una mica críptic, molt personal, pero que reflecteix amb expressions molt teves aquell punt d'inflexió entre l'amor i el desamor, l'encís i el desencís.

    Felicitats i una abraçada,

    m

l´Autor

Foto de perfil de instants

instants

84 Relats

380 Comentaris

96229 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Sóc com sóc, aprenc a viure cada dia, alguns més que altres, però no deixo mai de maravellar-me dels petits desitjos fets realitat.

Crec en la llibertat i en la tendresa, d'ella en faig el meu camí i la meua bandera.

No m'agraden les paraules que no diuen res, no m'agrada perdre el temps.

Arranca-li somriures a la vida, car que et golpegi una i mil vegades, sigues tu, assumint totes les conseqüències, i no deixis mai de SER.


"Me da pena que se admire el valor en la batalla, menos mal que con los rifles no se matan las palabras"

"La poesia militant

Els artistes àcrates, imbuïts del romanticisme llibertari i d'un autodidactisme militant, faran del seu art un viarany cap a la llibertat."

" La cultura anarquista" de Ferran Aisa. Capítol: Dinamita cerebral.