Jo

Un relat, Vicent, que no ens parla tan sols de cotxes i d'atropellaments...ens parla, també, d'uns sentiments de culpabilitat que a vegades se'ns claven a l'ànima i no es deixen arrencar. El teu protagonista ho intenta fugint de la realitat, però no sé si ho aconseguirà...

Una abraçada,

Pilar

Un relat ben portat. Que façil seria tenir el poder del teu protagonista. Negar la realitat per no sentir-se culpable.

Hola companys!

Jo també he escrit el meu conte pel concurs amb resultat de mort.
No és d'accident però a la fi, és mort també.
A veure si té raó l'alcaldessa de Madrid, i els cotxes no són bons per la salut?

Un bon relat.
Abraçades.
Albert.

Disculpa. Havia oblidat valorar. La son

Curiós, perquè els dos hem triat un atropellament, però el teu personatge ha decidit treure's la responsabilitat de damunt, negant-se a la evidència d'acceptar que ell, lliurement, va decidir fatxendejar i beure. Bon relat; una persona molt jove, poc formada o no necessàriament, ja que la manca de maduresa i la incapacitat de fer-se responsable un mateix és també targeta de presentació de molts adults, igualment fatxendes. Mira que fan, què diuen i com es comporten moltes persones d'èxit, sobretot perquè ells també funcionen com a referents en un món cada cop més deshumanitzat. M'ha agradat; i també la manera com has tancat i arrodonit el relat: són les paraules de l'home que ha embogit, en el millor dels casos; de l'irresponsable que es treu la culpa miserablement, en el pitjor.

El viatge del meu personatge és cap a l'autodestrucció, precisament perquè n'és conscient. El programa d'adaptació ha fracassat i la consciència arribava distorsionada i, fatalment, amb retard. Imagina un món d'individus militaritzats, adoctrinats, ja el coneguem, però ara a escala universal, programats per no qüestionar-se cap ordre, per no pensar. Seria possible? El teu personatge: s'ho repensaria o, potser, diria sí?

Moltes gràcies per comentar.

Són una font de problemes, però si es condueix amb prudència són una meravella. Quantes coses no podríem fer sense el cotxe. Gràcies al cotxe podem ser una mica més lliures.
Un relat molt bo amb un final reflexiu que sacseja.

Una abraçada,

Materile

Quanta gent es nega, no s'accepta i ho inculpa tot als altres! També els fantasmes que condueixen Lotus (per cert, quina meravella de cotxes, que em fan pensar en el James bond dels anys seixanta) tampoc no s'accepten, pels motius que siguin. L'alcohol és el gran capità. Relat magnífic, per reflexionar. Una abraçada, Vicent.

Aleix

Jo també deixaria de ser això en aquestes circumstàncies, Vicent.
Que tinguem un bon curs relataire!

Un relat que enganxa