Jo (yeti)

Un relat de: SomriureXsobreviure

Continuament miro el meu futur.
Alguns diuen que sóc com la tieta, aquella dona més aviat egoista que creu ser molt i en realitat és molt poc. Aquella que diu que entén en tot i no es deixa aconsellar per ningú. Aquella que ha intentat ser de tot a la vida, i amb tot ha fracassat. Aquella que estima però que no sap demostrar-t'ho. Aquella dona mandrosa i poc treballadora. Aquella que rondina per tot. Aquella meva tieta a la que, sens dubte estimo, però a la que no admiro i a la que no em vull assemblar en el futur.

Fa massa que tinc el malson de veure'm gran i igual que ella. I no vull. Tinc por. Molta por.

Em miro al mirall i la veig a ella.

I vull veure el meu passat on, de petit, no pateixes tan. On no t'enamores, on no fracasses, on les tonteries més grans és que els nens amb qui vas sempre no et deixin jugar amb ells a l'hora del pati.

Deuen ser símptomes d'adolescència.

I odio aquesta paraula.

Cada dia més.

Comentaris

  • Expresses de manera molt ordenada[Ofensiu]
    ANEROL | 02-11-2007 | Valoració: 9

    Quan ets un infant vols ser grans. totes les edats tenen el seu qùè, i totes s'han d'aprendre a aprofitar-les al màxim

  • Desperta[Ofensiu]
    Josoc | 03-10-2007

    L'adolescència és la típica etapa de la por. Pensa que ets una poncella que aviat es convertirà en rosa.

  • Bé, ara ja...[Ofensiu]
    AVERROIS | 19-08-2007

    ...saps el que no vols ser, però saps com voldries ser? Dia a dia es va seleccionant i al final un és com vol o com el fan, tot depent de l'empenta que hi posis.



    Una abraçada i trenquem una llança pel futur.

  • TIETES![Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 19-08-2007 | Valoració: 8

    TOTS EN TENIM A LA FAMÍLIA, I ALGUNES DE "SOLTERONES" AQUESTES, POBRETES SON UNS CURCUNETS, MILLOR TENIR-LES CASADES I QUE ENS DONIN COSINS, PERQUÈ LES QUE ES QUEDEN PER BESTIR SANTS SON INSUPORTABLES, ARA POTSER NO TANT, PERÒ QUAN JO ERA ADOLESCENT, LES TIETES EREN COM UNA INSTITUCIÓ A TOTES LES CASES I ENTENC MOLT BÉ QUE CAP JOVE DE LA FAMÍLIA S'HI VULGUI ASEMBLAR... PERQUÈ ES TANT DURA LA VIDA AMB SEGONS QUI?

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: