Jo (yeti)

Continuament miro el meu futur.
Alguns diuen que sóc com la tieta, aquella dona més aviat egoista que creu ser molt i en realitat és molt poc. Aquella que diu que entén en tot i no es deixa aconsellar per ningú. Aquella que ha intentat ser de tot a la vida, i amb tot ha fracassat. Aquella que estima però que no sap demostrar-t'ho. Aquella dona mandrosa i poc treballadora. Aquella que rondina per tot. Aquella meva tieta a la que, sens dubte estimo, però a la que no admiro i a la que no em vull assemblar en el futur.

Fa massa que tinc el malson de veure'm gran i igual que ella. I no vull. Tinc por. Molta por.

Em miro al mirall i la veig a ella.

I vull veure el meu passat on, de petit, no pateixes tan. On no t'enamores, on no fracasses, on les tonteries més grans és que els nens amb qui vas sempre no et deixin jugar amb ells a l'hora del pati.

Deuen ser símptomes d'adolescència.

I odio aquesta paraula.

Cada dia més.