JO VOLDRIA...

Doncs te'n recomento d'altres que ja t'havia comentat! I posats a triar, i pel simbolisme del primer relat que vas penjar a RC, m'he decidit per escriure't les quatre línies aquí, ara que ja fa més de tres anys que dura la teva flamant odissea pel web!

Quatre ratlles per donar-te les gràcies: els teus comentaris sempre són rebuts amb el somriure d'una amistat nascuda aquí, precisament. I també per dir-te que ja tinc plaça, no sé si repartint justícia però fem el que podem ;-) Estic al Dept de Treball, a l'Àrea de Serveis Especials del SOC

Ens veurem dimecres a la presentació del llibre de relats?

Tan de bo que sí. I a veure si t'animes a participar en projectes literaris com el del llibre de poemes: em faria tanta il·lusió que em firmessis un llibre on hi hagués alguna cosa teva!!!

Una abraçada molt forta i fins aviat, espero!

Gràcies de nou,

Vicenç

Voldriem que tornis a posar mots ,en aquesta teva casa .
Endavant!

si no és en els teus braços

gràcies per les teves lectures

despullar-nos, no aabem estimar-nos

T'he trobat sense buscar-te
però no em deixes estimar-te
perquè ni em busques ni em vols trobar

Jo només et vull estimar

Gràcies brideshead per inspirar-me a la meva manera amb els teus poemes

Jo voldria que retobesis aquesta persona i li diguesis tot el que en penses d'ella.

M'agrada molt les comparatives que has fet, les trobo molt encertades. Trobo que és un poema molt original, i en el que transmets al lector/a tot el que tu voldires... i el que la majoria de les persones voldriem (bé, almenys jo...).

Segueix escrivint.

Sanke85

Renoi, que lluny que he anat, però el poema està força bè, pot-ser li treuria uns quants punts suspensius. No ho sé, no estic gairé inspirat avui.

De totes maneres FELICITATS!!!, segur que el proper dia 30 no m'en recordaré.

Rosa,

Fixa't com passa el temps... volant.

Aviat farà un any que vas publicar aquest poema: tota una declaració d'intencions JO VOLDRIA que acabaves amb un nítid VOLIA estimar-te.

És evident que quan escrivies aquesta peça poètica de batecs fondíssims, encara tenies el sentiment ben viu envers la persona que havia d'omplir la nit, però tanmateix, i això és el més important (segons el meu modest entendre) sabies que podies mirar endavant.

Avui segueixes essent una mestra excel·lent en l'art d'amorosir els poemes amb punts suspensius i concretar en les més belles paraules el que el teu cor ni abans, ni ara, ni mai podrà amagar: un voler i un coratge immens.

Fixa't com passa el temps... les teves mans són plenes d'amor i en reclamen, justament, molt més.

Enhorabona.
Una forta abraçada!
: - )

És molt bonic, feia temps q no em passava per aquí.. tinc això molt abandonat.. ains...
Però que cada cop q et llegexo dona gust eh! si esq.. la q sabe sabe! xD ajaja
Doncs mira entre tans relats publicats volia mirar el teu primer relat!^^ i aquí estic jo, en el baul de los recuerdos.. jaja
i weno doncs q ma agradat q ho comparesis am el sol, la lluna, els estels, el dia.. nuse molt original! ^^
Inga cuida't molt!MuaS!;)

seguint la línea del Linkinpark (però sense ganes d'anar a Eurovisión) procedeixo al meu Coment amb retard. El poema em planteja un dubte:si ella voldria estimar-lo, pk no l'estima??? Vull dir, kins factors fan ke, volent estimar-lo, no l'arribi a estimar?? Jo kuan vull estimar una persona, l'estimo. Però deu ser massa complex per mi, suposo.

Bé, aki akabo el meu Coment. A10!!!!!

anar a eurovision i aquí estic, continuo amb el meu coment atrassat deient, el poema està molt bé i és molt bonic i el del poema més bonic q hauràs.... tmb m'ha agradat molt (es q el missatge se ma quedat tallat).

estimar a qui no sent el mateix i que no porta enlloc, perquè qui estima vol ser correspost. L'amor que és un sentiment de goig-dolor no pot ser sols unidireccional, perquè ha de ser un sentiment a compartir. És això el que reclama el Jo poètic, oi?

...aquest poema trist de desesperança és un dels millors construits que t'he llegit, "CERTA FLOR"! I moltes vegades, els músculs i la pell que envolten l'esquelet fan que l'obra quede més "guai"... Almenys, així m'ho sembla.
Però no ens posem massa seriosos... Salut i rebolica, xicota!

m'ha agradat aquest sentiment tan net, tan de tothom, tan universal. Tot i això, hi ha alguna cosa que crec, li falta, algun gram de força, que el faci rodó. Tot i això, s'entén perfectament elq ue necessites, amb paraules senzilles i plenes de realitat i sentit

Felicitats!

Thalassa

COMENT

Jo voldria... Tan sols el títol d'aquest poema ja expressa un sentiment d'anhel i necessitat.

Què és el que voldria la poetessa? Estimar aquella persona, aquella que li és negada. I per què no ho fa? Perquè estimar no és només un sentiment que avança en una sola direcció. Estimar és molt més que això. Reclama sentir-se també estimat, sentir-se correspost. I aquest és l'anhel real de l'autora: poder estimar amb plenitud, perquè sense correspondència l'amor esdevé escàs.

M'ha agradat.

Salut!

LLIBRE

... tot això i més! per voler que no quedi! per sort, els desitjos no ens els pot treure ningú, i hem de lluitar esperançats per aconseguir-los.
M'ha agradat molt, felicitats!
una abraçada,
Jordi.

Trobar el que tu busques. Molts hi estem en aquesta recerca de LA PERSONA que ens ompli i ens faci sentir encara més vius. M'ha agradat la poesia. Felicitats.

tots. Jo també voldria .... Preciòs, amb ritme. Dius molt. Espero que hagis trobat a qui busques però has de saber que en el moment més extrany i en el lloc més inhòspit el trobaràs. N'estic segur, perquè desprens bellesa i amor.

És un poema genial, la veritat es que m'ha fet recordar el que jo voldria...

Continua sent tant optimista (espero que tot el que tu vols es cumpleixi) i sobretot no deixis d'escriure!!

Una abraçada!

Sigues feliç!!! :)

U sento si no t'ha agradat el meu comentari a la Obra d'en KnarF. Es q em penso que sé de qui es tracta i estic segura que trobarà les respostes a les seves preguntes.

Akest relat ja esta entre els meus referits. No fa ni una setmana que formo part d'aquesta "gran familia" (com diu Ilargi).
Crec que comparteixo el teu desig de ser estimat. Però no sóc tan optimista com tu (quan dius: algun dia...) a mi m'agradaria que aquest dia fos AVUI i sóc tan impacient que veig aquest dia com quelcom que ja fa tard.

La meva valoració és un 9 perquè m'ha agradat moltixim!!!. Intentare seguir llegint relats teus.

Està bé però podria ser una mica més llarg.
També podries fer que el poema rimes encara més.

Sigui o no sigui aquesta recerca una de real, o sigui o no sigui aquesta recerca una de simplement poètica, mantindré en un bon lloc la teva entrada a la web. No posso deus, pero em mantindré desapercebut sense valorar, malgrat que es mereixeria una alta valoració.

Gràcies pel teu comentari.

Biel.

...dir-te que has fet una molt bona entrada a RC.
M'ha agradat molt el teu poema, ja n'espero més! Crec que com diu en Vicenç, et mereixes ésser destacat aquí per poder donar-te a conèixer, tens talent i seria una pena que caiessis en l'oblit de la llista de noms de relataires no descoberts. És una pena, però som una família tan gran que és impossible llegir tot allò que es publica.

Apa, una abraçada i molta màgia!

i a publicar

és un poema molt bonic i tinc ganes de llegir més coses teves, que ben segur ja deus tenir un munt d'escrits. el fons del poema sembla recordar el príncep blau que mai no arriba, oi?
una abraçada

Glòria

que val la pena que destaquis encara que sigui per un temps. Hi ha moltíssims relataires i costa fer-se un petit espai. Quan la família és tan gran resulta molt complicat. Heus aquí, per tant, la primera raó per la qual em complau encetar els teus comentaris amb un 10.
La segona raó és perquè el poema mereix una bona qualificació. Condicional, passat i futur. Amb aquest poema reflecteixes en primer lloc que a vegades calen tres temps verbals per dir a algú que l'estimes. El final és optimista, i demostra l'esperit lluitador de no rendir-se, de creure que l'objectiu serà assolit. I això el converteix, per altra banda, en una poesia d'agradable vitalisme.
Moltes gràcies pel teu comentari a "Plou". Sí, la pluja m'agrada... encara que tot en la seva mesura. Gaires dies de pluja poden resultar feixucs. Però mentre poguem parlar de la pluja d'una manera tan tendra o bonica (hi he vist en els primers versos una referència en sentit positiu) serà que la pluja és agradable.
Vinga, una abraçada molt gran i benvingut/da a relatsencatala!

Vicenç