Jo també tinc una vida

Un relat de: Tiamat

El noi, amb les mans sobre el volant, mira un moment al retrovisor, i llavors mira a la noia que té al costat:
- Ens persegueixen - diu.
I aleshores accelera. El cotxe de darrere seu, posa el peu sobre el pedal adeqüat, i efectivament, els persegueix. Estan per una autopista, i adelanten cotxes tan per la dreta com per l'esquerra, topant amb algun vehicle, que giravolta fins que s'atura, i més tard, es veu de lluny com explota i s'hi cala foc. Quan passa això, el bo (el bo és el que va a davant, creia que no calia dir-ho, però per si de cas), decideix sortir de l'autopista, i tot i que entra al carril de desacceleració, no en fa cas i continua amb la mateixa velocitat; el dolent (el cotxe de darrere, és clar) l'imita (si no fos així, seria un molt mal perseguidor), i acaben a una carretera del mig de la ciutat, humida, amb un home que ven taronges, i el cotxe del bo xoca amb les caixes de taronges, que rodolen pel terra i s'aixafen sota les rodes del cotxe del dolent, i de mentres l'home recull les taronges, els dos automòbils es van acostant al port, es troben amb un pont llevadís que està mig obert (ja se sap que els vaixells sempre passen en el moment menys oportú) i el cotxe bo apreta més l'accelerador i salta per sobre el pont, fent rebotre el vehicle a l'altra banda, llavors el cotxe dolent l'imita, tot a camera lenta, perquè si ho fan ràpid tenen por, i no se'n surten, aleshores arriben al final del moll on hi ha dues motos aquàtiques, una amb un noi apunt d'engegar-la, el bo aparca, agafa la moto desocupada (de la noia no sabem què se n'ha fet, només servia perquè el bo, al dir la frase inicial, no semblés boig) i marxa corrent, el dolent aparca i tira el noi propietari de l'altra moto, l'agafa i fuig intentant atrapar a...

un moment! atura la història! anem enrera, que heu de veure una cosa. a raparta tnatnetni giuf i afaga'l ,otom artla'l ed irateiporp ion le arit i... quiet! aquí aquí. Tira el noi propietari. El noi propietari, quan veu que li acaben de robar la moto davant dels nassos sense que hi hagi pogut fer res, es posa a plorar. Plora perquè el dia abans, la seva xicota li havia dit que havia d'enfrontar-se amb aquells que li plantaven cara (de feia temps que tenia certs problemes amb els matons de l'institut), i ara, li acabaven de robar la moto aquàtica, el seu bé més preciat, davant dels ulls, i com ho dirà a la seva xicota...

m'he equivocat, encara és més enrera. trop la tnatsoca nav se sextoc sod sle ,segnorat sel llucer emoh'l ertnem... aquí! L'home recull les taronges, mentre les llàgrimes omplen els seus ulls. S'havia aixecat a les cinc del matí, per col·locar-les totes dins les caixes, i llavors, col·locar les caixes a la seva modesta paradeta, de tal forma que, mirades des del cel, dibuixaven el somriure de la seva estimada, però ara, tot l'esforç havia estat tirat per terra, i les taronges, que servien per comprar els regals que dibuixaven el somriure de la seva estimada, estaven escampades pel mig del carrer, aixafades, i aixafades amb elles, tots els seus somnis, les seves il·lusions...

perdó, tampoc és aquí, hem de recular més. ob le ,òxia assap nauQ. cof alac ih's i atolpxe moc ynull... ara! Explota i s'hi cala foc. La conductora, per sort, ha tingut temps de sortir-ne de dins abans que això passés, ja que entre la topada i l'explosió hi han hagut uns quants segons. S'allunya i veu com el cotxe mor entre flames. I plora. El cotxe del seu pare, que li havia prohibit conduir per l'autopista, s'està cremant. I sap que després d'això, el seu pare, sever com ha estat sempre, li assenyalarà la porta amb un dit, i ella haurà de deixar enrera la vida còmode que la seva família li oferia i anar a viure a...

aquí tampoc era. Potser més enrera... rosivorter la tnemom nu arim ,tnalov le erbos snam sel bma ,ion lE.

!adiv anu cnit ébmat oJ

No, aquí tampoc està... i la història començava aquí... doncs no, no trobo què és el que us volia ensenyar.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Tiamat

Tiamat

321 Relats

1499 Comentaris

679880 Lectures

Valoració de l'autor: 8.87

Biografia:
també al bloc d'europa de l'est
transiberia.blogspot.com,
a la revista
Revista Est'
i al mail
tiamat_relats@yahoo.es

Laura Bohigas, del 85. He estudiat filologia eslava i, en el meu temps lliure, viatjo als Balcans. Visc a Barcelona, però no en sóc. I més coses, però en l'essencial, poc més

Entre els 19 i els 22 anys vaig escriure 321 coses i les vaig anar penjant aquí. Ara m'he calmat i escric de tant en tant, però no ho penjo aquí. Llegeixo molt.