Cercador
JO TAMBÉ T’ESTIMO FILL
Un relat de: Jordi Abellán Deu- Compartir:
Benvingut al món i la vida fill.
T’he portat dins meu durant un temps
i gairebé m’havia acostumat al teu pes.
Ara ja no et tinc al ventre i em sento lleugera.
Si, acostumat, i et trobaré a faltar dins.
Però tinc i tindré l’alegria de contemplar-te,
amb els meus braços recollir-te,
amb els meus dits acaronar-te
Cantar-te una cançó de bressol
perquè entre notes t’adormis suament.
Dels meus pits amorosament alimentar-te,
que tornis a sentir el batec del meu cor.
Veure com vas creixent, i que de mi
i de la vida n’aprens i et vas fent savi.
Alegrar-me de les teves alegries vull
i que les teves penes siguin el meu dolor.
Acompanyar-te a tot hora mentre ets menut.
Animar-te a caminar pel teu compte després.
Apartar-me discretament quan trobis altres amors.
I finalment... morir per deixar-te lloc.
Benvingut a la vida i al món fill
Que la meva pròpia vida ara...
i per sempre més, està lligada a tu.
T’he portat dins meu durant un temps
i gairebé m’havia acostumat al teu pes.
Ara ja no et tinc al ventre i em sento lleugera.
Si, acostumat, i et trobaré a faltar dins.
Però tinc i tindré l’alegria de contemplar-te,
amb els meus braços recollir-te,
amb els meus dits acaronar-te
Cantar-te una cançó de bressol
perquè entre notes t’adormis suament.
Dels meus pits amorosament alimentar-te,
que tornis a sentir el batec del meu cor.
Veure com vas creixent, i que de mi
i de la vida n’aprens i et vas fent savi.
Alegrar-me de les teves alegries vull
i que les teves penes siguin el meu dolor.
Acompanyar-te a tot hora mentre ets menut.
Animar-te a caminar pel teu compte després.
Apartar-me discretament quan trobis altres amors.
I finalment... morir per deixar-te lloc.
Benvingut a la vida i al món fill
Que la meva pròpia vida ara...
i per sempre més, està lligada a tu.
l´Autor
149 Relats
250 Comentaris
102879 Lectures
Valoració de l'autor: 9.86
Biografia:
M'agradaria dir que sempre m'ha agradat escriure. Però no puc.Vaig començar a escriure petits pensaments en forma de pretesos poemes, i dic això de pretesos perquè no em considero poeta, quan ja tenia algun que altre anyet.
El que si vull que sapigueu, és que escriure m'ha ajudat molt a intentar, que no aconseguir, posar d'acord el garbuix de dalt del sostre, si preferiu la part pensant, amb la part que batega, "boom, boom, boom.", que diu el Peter Gabriel en la seva meravellosa cançó Solsbury Hill.
En fi... Que potser abans de morir alguna cosa hauré après i de moment estic content amb intentar-ho.
Una abraçada relataires.
Jordi
P.D.
Algun cop he pensat en comentar algun dels relats que llegeixo d'una forma més personal al relataire. Potser algú de vosaltres pot haber-ho pensat al llegir alguna cosa que jo hagi escrit.
Només per si voleu us deixo una adreça de correu electrònic pel que vulgueu comentar, dir, criticar, o el que sigui que us vingui de gust.
jordiabellan@gmail.com