Cercador
Jo sóc d'una terra.
Un relat de: joandemataro- Compartir:
Jo sóc d’una terra abundosa i florida
on la tija més humil , creix sense detura.
II
Sentiu com s’exclamen el flabiol i el tamborí
musicant la veu de la multitud que vol viure gojosa ?
Sentiu com el poble fa pinya per estintolar el castell
mentre les mirades confidents mostren en silenci suprema admiració
i en un acte de fe, quan l’nfant toca el Cel, s’adonen que Tots són Un?
Jo ho sento…
III
Sentiu com la Senyera s’alça solemne
i escampa, en la quietud del blau, camins de sang i foc
testimonis d’una nació que sempre ha sofrit per fer Història?
Sentiu, com parlen i canten, com ploren i riuen,
com llegeixen el que escriuen, com escolten i recorden,
com acullen i homenatgen, com sospiren pel Demà?
Jo ho sento , de tan a prop, que em conforta la brasada.
IV
Jo sóc d’una terra
on el gall, sempre alerta, al sol desvetlla perquè comenci el nou dia...
Jo sóc d’una terra que a ningú vol mal.
