Jo seré

hola,
volia trobar un relat teu que no tinguessis molt comentat, però estan gairebé tots plens ,jjj
aquest m'ha semblat molt optimista, vitalista i amb força, com si és tractés d'un estat d'ànim molt positiu.

a mi també m'ha costat trobar un període de temps per anar recuperant lectures de relats.
començo amb els teus que m'agraden molt.

seguim

Jo seré, serè, l'empar. Serena lectura... ara al ser record jo hi seré, pero en tu tots serem serens... molt mes serens. Perdona el joc de paraules.

conjugació constant del verb ÉSSER en futur en aquest poema i en passat en el posterior amb la imatge ambdós del miratge aquí "escardat" i en l'altre "enlluernador" es deuen a una afirmació expressa del jo poètic de romandre en un cosmos particular i deixar-ne petja?

Un bell poema, aquest també, Llibre.

Una abraçada.

i fluiràs amb les teves acurades paraules per allà on vulguis i com vulguis. M'ha encantat aquest poema!
Una abraçada,
AtzaVaRa

Reflexions d'un jo interior, que en aquest poema i el de "qué ets?" sembla que mires en el teu interior i les teves relacions amb el voltant, i es perfila una figura que vol ser forta que vol recolçar als que estima, però per sota es veu un lleu besllum d'algú que en realitat necessita que la recolsin, i que vol ser pels demés per tal que siguen per ella.

Crut i ras, una bona reflexió sobre les relacions humanes

El teu poema ens diu que tens el ferm convenciment que seràs la mà protectora, l'espatlla en la qual recolzar-se, la persona que mai no fallarà.... i fixa't-hi, jo també estic emprant futurs... perquè tots aquests futurs esdevindran veritat quan arribis a saber el què has de protegir, el què has de recolzar, a qui no vols fallar.... i això t'ho diran els records, el passat, saber ara i aquí, de quin camí es ve i cap a quin camí es va...

Si vols que et sigui sincera, hi he trobat dues parts ben diferenciades en el teu poema. Claríssima la primera, en la qual estàs dedicida a ser la qui AJUDARÁ. I la segona part, m'ha deixat un petit interrogant. Després de rellegir-lo, crec entendre bé el missatge, però m'és difícil de fer el raonament conseqüent. Perquè m'ha semblat com si, de sobte, t'aturessis i li exigissis a aquest "algú" a qui t'adreces, que et doni explicacions, que t'informi del passat i del futur que vol.

I seguint amb aquest desenvolupament que, entendràs que és totalment subjectiu, acabes el poema de manera resolutòria: malgrat tot, encara que tingui dubtes, JO SERÉ.

Com sempre, Llibre, és un plaer llegir-te. M'agrada pensar i repensar els teus versos perquè sé que, al darrere, hi ha un missatge precís i preciós.

Un petonàs!

res més.

... moltes coses però ara ets poeta. ;)

M'ha agradat aquesta poesia, com totes les altres.

Equinozio

tu seràs
(i aquí s'hi afegiria musiqueta..)


No sé perquè, però l'he hagut de llegir fent una cantarella, com si fos rapejat, imaginant-me que el cor de la cançó deia "jo seré", i el cantant: jo seré etcetc. A més, com que té rima, doncs encara ho semblava més..

potser és una tonteria, però ho he trobat curiós :P



una abraçada!


Tiamat

Llibre,

Elaboradíssim treball per determinar quin és el pes específic -la importància- del passat (els records), del present i del futur.

Segons la meva opinió, només una persona que estimi i visqui veritablement el present (per més efímer i susceptible de convertir-se en passat ben de pressa) pot escriure amb tanta concisió sobre una qüestió que ha entelat i desentelat els ulls de tantes i tants bons escriptors i escriptores al llarg de la història.

Sobre la fugacitat del que vivim, i de com n'és important SER.
Com tu Llibre, que valores adequadament el que vius.

Una abraçada!