Jo mateixa, per exemple

opino com els demés,
la frase última és genial.

el poema és sobretot àgil.(te algun tòpic) molt bo

que amb alternança de versos llargs i curts trenques la dinàmica rítmica del poema (al meu parer) i que retalles d'alguna manera l'agilitat subjacent i que s'entreveu sobretot al final del poema.

Però no em dóna la gana de continuar-t'ho dient. I no em dóna la gana de continuar-t'ho dient perquè m'has fet somriure. I perquè, a més a més, tens tota la raó. Hi ha moltes coses que poden destruir el cos o la persona humana, però la personalitat només la destrueix els rentats de cervell, bona part dels quals estan causats per la sacrosanta rutina en què vivim, i a les mans de la qual ens deixem caure.

Mentre mantinguem viva la flama dels somnis, seguirem tenint la nostra pròpia personalitat.

I res, noia, que veig que no et calen més comentaris per irradiar el teu èxit: amb el meu 540. Oh là là, mes félicitations par ton succès!

Fins aviadet, espero!

Vicenç

molt dinàmic, ràpid, amb uns versos molt encertats...i bé...que no ets la única a la que li passen aquestes coses...
salut i revolta companya!!
felicitats!
Sílvia

Jo no puc entendre la vida sense somiar, crear amb la ment imatges i sensacions plenes de llum i màgia. Realment quan ets una mica "diferent", pots quedar catalogat com a somiatruites irredimible o boig a seques.
Però quina vida més pobra, sense els somnis i les il·lusions petites i juganeres.
Un poema original, sincer i molt ben escrit.
Un petó ple de somnis eteris i màgics...

M'encanta l'últim vers, voler sentir totes les sensacions que en un principi són impossibles: voler olorar l'aire, tocar la llum... és fantàstic.