JO MATEIX

Un relat de: Olga Cervantes
En sortir de l’hivernacle, on tinc camuflada la màquina del temps en la que viatjo, una franja rosada cobreix l’horitzó i en el blau, Venus ja llueix la seva absència de color.

Encara estabornit pel pas dels anys, dels mesos i de les hores, travesso el jardí de casa meva que, de sobte, s’ha quedat en penombra i, al mateix temps, s’obre un llum a la finestra que dona forma a una silueta asseguda a la meva poltrona.
Sóc jo, amb vint anys més i tot el que no hagués volgut ser; un científic que va vendre el seu invent per un silenci miserable, un home que tracta malament a tothom i que ha mort la meva joventut a cops de males accions i males paraules.
Amagat darrere el roser que he plantat aquest matí, vull dir el matí de fa vint anys, trec de la butxaca la pistola i disparo l’arma dues vegades.
Els vidres de la finestra mig oberta han caigut esmicolats per terra i al soroll li segueix el silenci que és absolut i la pau infinita.
Lentament amago la pistola sota el roser i torno a l’hivernacle. Torno a la meva joventut, on s’inicia el meu viatge, per viure-la amb la bellesa i la fortalesa que la vida exigeix en aquesta etapa.

Reconec que viatjar a través del temps és més avorrit que fer-ho a través de l’espai, però fer-ho a través del temps, t’ofereix la possibilitat de modificar algunes errades. Encara que les sorpreses són gairebé les mateixes.


Comentaris

  • Jo mateix[Ofensiu]
    Francesc Ballester | 23-05-2017 | Valoració: 5

    Viatjar en el temps sempre ha estat un tema constant en els relats de ficció.
    Potser perquè sentim la necessitat de conéixer el futur i el passat.

  • Un bon relat d'un delinquent transtemporal.[Ofensiu]
    unicorn_gris | 20-11-2016 | Valoració: 9

    Original relat. Em fa pensar en la trilogia "retorn al futur".

    Un tio sense pietat, anònim, que no li importen els possibles riscos d'alterar l'espai temps, i alhora, solter i sense fills. O és el que he cregut entendre.

    Sí, realment, si un home malalt i sense escrúpols jugués a canviar el temps, el resultat podria ser desastrós...

    Per sort o per desgràcia, actualment (¿encara?) no sabem com fer salts espai-temporals.

    Bé, ens veiem, salut.

  • La màquina del temps[Ofensiu]
    Materile | 02-03-2015 | Valoració: 10


    La màquina del temps ens permet venjar-nos, escapar-nos, tornar-hi...

    Un bon relat, Pinya de rosa. M'agrada com escrius. Felicitats!

    Materile

  • En aquesta pàgina...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 24-02-2015 | Valoració: 10

    En aquesta pàgina hi ha bastants autors molt afeccionats a la ciencia-ficció. Jo no m’hi compto entre ells, és un gènere en el qual no m’hi trobo còmode i, admeto que és una falla, un problema o com es vulgui dir, meu, però això no vol dir que de tant en tant i més si són relats curts, no hi doni una ullada.
    D’ara en endavant però, miraré els hivernacles d’una altra manera... amb un cert respecte.
    —Joan—

  • Interessant[Ofensiu]
    Naiade | 19-02-2015 | Valoració: 10


    No coneixia aquesta faceta teva de ciència ficció, gènere que a mi m’encanta. La maquina del temps sempre m’ha fascinat. Has sabut crear un relat interessant, i diferent que m’ha ben atrapat.

    Una abraçada

  • Un relat estrany[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 08-02-2015

    però escrit amb la bellesa que et caracteritza. Estic d'acord amb l'Aleix: Cada cop escrius més bé.
    Petonassos a tu i a l'Aleix.

  • que bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 07-02-2015 | Valoració: 10

    Es un telat bonissim

  • Joventut hivernada[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 07-02-2015 | Valoració: 10

    El perillós viatge amb la màquina del temps sempre té sorpreses. I en aquest cas, conseqüencies dramàtiques. Però m'has atrapat en la lectura fosca i fictícia de l'agulla de la màquina del temps. Cada cop, em reafirmo, escrius millor. La brevetat del relat juga a favor teu. És una delícia de prosa. Una forta abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 9.25

l´Autor

Foto de perfil de Olga Cervantes

Olga Cervantes

43 Relats

250 Comentaris

35522 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Nascuda a Barcelona fa uns anys, he viscut gairebé sempre a l'Hospitalet de Llobregat, però la meva etapa literària va començar al Poblenou. Es veu que el mar m'inspira. Potser, algun dia faré arribar el mar fins la muntanya.