Jo marxo

Un relat de: YU
No tinc paraules per dir-te el que sento. I si, m'hi recordes. Va ser molt dur, haver de dir- te adéu, així de males maneres. Però... Saps què? Jo ja no et suportava. No podia ni un sol dia més. Recordo que tu em cridaves, segurament com ara acabes de fer. M'insultaves. Em deies que tot això que jo havia fet amb tantes ganes, que hi havia dedicat tant temps, no tenia sentit. Si, t'ho recordo, em repeties seguidament que mai arribaria a res. Cada una de les paraules que disparaves per la boca, semblaven sagetes que em ferien cada cop més. Vaig caure al buit en un pou d'inseguretats, el qual finalment n'he pogut sortir, i no precisament amb la teva ajuda, vell amic.
Fa cosa de dos dies vaig somiar amb tu. Estaves parat davant meu, a la plaça central de la ciutat amb un petit ram de flors a les mans. Era per mi. Estaves sol i ben vestit. El tren amb el qual tu havies vingut estava a l'estació parat. Semblava que estigués esperant que pugéssim junts, com als vells temps quan érem bons amics. Quan em respectaves. Aquell dia, venies a demanar-me perdó.
Havia imaginat que per alguna raó semblant al que t'acabo d'explicar hauries vingut a buscar-me avui, però veig que no. Una vegada em van dir una frase que deia "Un bon amic, pot ser el teu pitjor enemic" i m'ha recordat a tu. Ho saps tot de mi, o al mínim és el que pensaves. I així ho vas fer, et vas convertir en el meu pitjor enemic. Els meus dies eren com les teves nits de cada dia, foscos i freds, de tant en tant amb algun reflex lluminós de lluna plena. Només a vegades. Semblava una petita espelma enmig d'una tramuntanada. I tu, no sabies que finalment m'apagaries, o això deies.
El que sí que sé de ben segur que saps, és tot el poder de les paraules. Amb una sola, podem perdre allò que més estimem, complir algun dels teus somnis, intentar arreglar alguna cosa que ens preocupa, o expressar-nos davant "certa persona" la qual ens fa notar tota
l'energia que tenim al cos com ens remou per dins... Un simple "Fracassada", "Sí", "T'estimo" o "Perdó", et poden canviar la vida. I tu, vas saber utilitzar aquest abominable poder.
Després de tot el temps que ha passat des de l'incident, et puc assegurar que jo també he après a dominar el poder de les paraules. Ara mateix, només puc dir-te moltes gràcies per la visita i avisar-te que marxarà el tren, però aquesta vegada hi pujo solament jo.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

YU

4 Relats

3 Comentaris

3418 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99