jo? maltractador?

Un relat de: Tiamat

Per què no em diu res? Ja ho sap que m'ho estic passant molt malament.. per què no em diu res, doncs? Que no m'estima? Jo, que no la podria estimar més, i així és com m'ho paga.. ja deu fer un quart d'hora que li he enviat el missatge, i encara no ha contestat. Són les deu del vespre, per què no em contesta? A aquesta hora ja hauria de ser a casa seva, arriba de les pràctiques a les nou, si fossin abans de les nou, d'acord, llavors potser no, no em podria contestar.. però ara? Què cony deu estar fent? Hauria de tenir el mòbil al costat, per si em passés res.. ho sap, que no estic bé, jo m'ho estic passant fatal i ella no em fa ni cas, amb tot el que he fet jo per ella.. Potser és que no s'ha enviat bé el missatge, n'hi enviaré un altre, i si no contesta, doncs llavors ja no ho sé, és que jo ja no puc més.. no puc amb tot, la necessito. Què li puc dir? "Sònia, t'estimo. Estic malament, siusplau, et necessito. T'estimo". Sí, li enviaré això.. Ja està, si no em contesta és que no m'estima, una persona normal que llegeix això et contesta ràpid, no? sigui el que sigui el que estigui fent, jo contestaria, per ella ho deixaria tot, i correria ràpid cap a casa seva per saber què li passa i estar amb ella.. però no cal ni que em faci il·lusions, ja ho sé que no vindrà fins a casa, com a màxim em contestarà el missatge, o em trucarà. No, ja està, és que no em cal més, només que em contesti, necessito que em contesti, necessito sentir-la a la vora meu, l'estimo, per què m'ho fa això? Ja passen de les deu, i no respon, ho fa expressament, segur que té el mòbil a la mà i se'n riu de mi.. No, si ja sé que no ho fa, per què penso això d'ella? vés a saber perquè no contesta.. però què pot ser tan important? És que com pot ser que no tingui el mòbil al costat, sabent que la necessito, i que estic passant una època molt dura? Podria anar a veure-la jo, de fet.. però no sortiré de casa a aquestes hores, els meus pares encara s'emprenyarien, i sabent com són.. I el mòbil en silenci, què cony fot? Un maleït missatge, és que no li demano més, només això.. amb tant com li he donat.. si vol una cosa només ha de demanar-me-la, si l'altre dia vam baixar fins a Barcelona per comprar-li el vestit de cap d'any, ella volia un vestit de cap d'any i li vaig dir que li compraria, sé que s'hauria emprenyat si no ho hagués fet, no sé què faria si s'emprenyés amb mi.. potser està dolguda, potser creu que ja no l'estimo, fa molt que no li regalo res, i aviat farem un any i tres mesos, merda, li haig de comprar alguna cosa, hòstia, l'estic cagant, es pensa que no l'estimo i estic boig per ella, li haig d'enviar un missatge, sí, dient-li que ho sento, que capullo sóc.. "ho sento, no volia fer-te mal, t'estimo, t'estimo molt, ets la meva vida". Ja està, ara sí que contestarà, deixarà d'estar emprenyada.. i jo li compraré un regal tan fantàstic que no se'n sabrà avenir, treballaré més que mai, i això que a la feina no paro de currar, tot el dia carregant vedells, que arribo amb l'esquena destrossada a casa. I amb aquell fill de puta d'en Marc, sí, ja ho sé que es van liar fa dos estius, i no para de repetir-m'ho, un dia li fotré una pallissa, l'altra dia vam estar a punt d'acabar liats a hòsties, però al final ens van agafar i ens van fer aturar, i el cabron d'en Màrius va dir-me que si tornava a amenaçar a algú em fotria fora, però jo sé que no em pot fer fora, perquè sóc el que curro més, els altres no en tenen ni idea, a mig matí ja estan cansats de carregar vedells, i jo no, jo aguanto. A més, era en Marc que em va provocar, joder, em va dir que se l'havia follat, però ella m'havia dit que no, que jo era el primer, i me la vaig creure, si descobreixo que em va enganyar.. la molt guarra deuria anar liant-se amb tothom, segur que es va fotre farts d'obrir-se de cames abans de conèixer-me, però clar, no m'ho va voler dir perquè sabia que jo sí que m'ho havia fet amb la Mònica, i així em faria sentir malament, segur.. i encara no m'ha contestat el missatge, i això que li he dit que ho sentia i que l'estimava, què més vol? Aquí em té, fet una merda, ho sap perfectament que estic fet una merda, i ella sudant de tot, no, si ja ho sé, si ara em morís segur que li importaria una merda, ja se'n podria tornar a follar amb en Marc, estaria més bé, segur, total, amb mi fa temps que no pot fer-ho per la puta merda pastilles, que no em deixen escórrer, joder, sí, clar que puc follar, i se m'empalma i tot, però les pastilles, no sé, queda com un tap allà, i no surt res, hòstia, i tot per aquest cony de depressió, n'estic fart, la necessito tant, si sabés com la necessito.. voldria que sabés què és voler algú i que no hi sigui, com m'està fent ella a mi, que m'entengués, no sé perquè m'està fent tant de mal, no sé perquè no m'ha contestat encara el missatge.. no sé, no puc més, no puc més.. li.. em fotré totes les pastilles, sí, ja veurà llavors, no ho podrà suportar, llavors s'arrepentirà de no haver-me respós un maleït missatge de merda, ja veurà, ja.. on és el pot, on collons l'he cardat, joder.. al calaix de la tauleta.. està ple de papers i de merda, per què cony hi ha tanta merda aquí dins? On són, hòstia, on són? A l'abric, sí, deuen ser a l'abric, aquest migdia me n'havia de prendre una i encara deuen ser allà. Hòstia puta, quantes butxaques que té un putu abric, merda. Merda joder. Aquí les tinc, quantes en queden? Hmm.. cinc.. sis.. i més.. N'hi ha prous? Jo què sé, és igual, me les empasso totes, sí, filla de puta, ja veuràs ara què és passar-s'ho malament, necessito un got ple d'aigua, que sinó no me les podré empassar, de l'aixeta mateix, és igual,
- Què fas fill, tant de soroll?
- Res mama, no pateixis, només volia beure una mica d'aigua.
- Doncs no facis tant de soroll, que el teu pare i jo estem cansats, fes el favor de no fer soroll, vols?
- Perdona, perdona!
Que no faci soroll, que estan cansats, diu, i jo què? Sabessin pel que estic passant, sabessin el que vull fer.. però a ells no els hi importa, estic fent soroll, saben que ho estic passant malament, joder, ells em van portar al putu psicòleg, doncs ja s'ho podrien imaginar perquè faig tant de soroll i perquè vull beure un got d'aigua, no hem pas sopat res salat avui, no? doncs s'ho podrien imaginar, però els hi importa una merda. I el mòbil? Res, encara no ha dit res, què li he fet jo..? No trobarà mai ningú que l'estimi tant com ho faig jo, se'n penedirà tota la vida, se li clavarà el meu record per sempre, no podrà oblidar-me mai, mai, ja veurà, què es pensa que fot, sudant de mi, de mi no es suda, em fotré totes les pastilles, i m'estiraré i demà em trobaran, ja veuran demà. Una pastilla, ja està, ja me n'he pres una.. ara una altra.. Joder, com costen d'empassar, i el mòbil callat.. la vida és una puta merda, n'estic fart de tot, on cony he deixat el got d'aigua, hòstia, va, una altra pastilla. Joder, s'ha acabat l'aigua, qui fot aquests gots tan petits? És igual, és igual si hi ha aigua o no, ja me les empassaré així en plan bèstia.. quantes en porto ja? Tres o quatre, no sé.. ara cinc. Tres de cop, va, què passa si les mastego? Estan fastigoses, va, empassa i s'haurà acabat tot, i ella només farà que plorar, se'n penedirà com pocs, perquè sabrà que ha estat culpa seva.
- Tiriri
Hòstia, el mòbil. És ella? Deu ser ella? Què va, si serà un d'aquests de promoció de movistar.. no ho vull ni veure, però i si és ella..? "Carinyo, ho sento, estava sopant. No haig de perdonar-te de res, ja ho saps. Jo també t'estimo. Anima't". Però.. puaj, deixa'm escopir les pastilles aquestes rosegades de la boca.. però què cony em diu? Que estava sopant? Ella estava sopant, tant tranquil·la, i jo aquí, traient-me la vida per ella.. i que m'animi em diu, com cony vol que m'animi, per què cony no podia tenir el mòbil al costat mentre sopava, que no ho sap, que la necessito? Però a ella no, se li'n refot tot, no m'estima, ella em diu que m'estima, però com em pot dir tan tranqui·la que estava sopant i que m'estima, quan veu que estic fet una merda, s'entenia pels missatges que li he enviat, no? no és pas tonta, és clar que ho sabia, però li és igual, a ella tot li és igual.. només està amb mi perquè li compro regals, si ja ho sé jo, es pensa que sóc gilipolles però jo me n'adono, i he estat apunt de matar-me per culpa seva, d'aquesta se'n recorda, qui es pensa que és? Ja veurà, amb mi no juga ningú, si el fill de puta d'en Marc es va acollonir, doncs ja veurà ella, es cagarà a sobre, per haver sudat de mi, aquesta la paga, aquesta li faig pagar, no se m'escaparà, no. On cony he deixat les claus del cotxe?













Petit apunt final de part de l'autora:
Potser, al parlar des del punt de vista del maltractador, algú ha pogut pensar que estic intentant justificar els seus actes. Res més lluny. Només que crec que la manera més eficaç de solucionar els problemes (en aquest cas, la violència de gènere) és intentar entendre els diferents punts de vista (que no és el mateix que compartir-los), i actuar amb coneixement de causa, no pas tancar els problemes a la presó i llestos. És molt fàcil acusar al maltractador i prou, fer que el castiguin, per dolent. Però el cert és que aquests no neixen de sota les pedres, i si han arribat al punt de tenir la necessitat de maltractar algú, és perquè alguna cosa de la societat falla. I nosaltres som part de la societat, o sigui que és el nostre deure intentar entendre què és el que falla, per arreglar-ho. Ho torno a dir, no estic defensant, per res del món, un maltractador. Però crec que s'han de conèixer les dues cares de la moneda, per poder opinar. Aquí us en proposo una, i siusplau, no confongueu autor amb personatge, que em sabria molt de greu.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Tiamat

Tiamat

321 Relats

1499 Comentaris

679797 Lectures

Valoració de l'autor: 8.87

Biografia:
també al bloc d'europa de l'est
transiberia.blogspot.com,
a la revista
Revista Est'
i al mail
tiamat_relats@yahoo.es

Laura Bohigas, del 85. He estudiat filologia eslava i, en el meu temps lliure, viatjo als Balcans. Visc a Barcelona, però no en sóc. I més coses, però en l'essencial, poc més

Entre els 19 i els 22 anys vaig escriure 321 coses i les vaig anar penjant aquí. Ara m'he calmat i escric de tant en tant, però no ho penjo aquí. Llegeixo molt.