Cercador
Jo i la pàgina en blanc
Un relat de: Ester Sense H- Compartir:
Ja i som... altre cop ens tornem a trobar!
Ja veig per la teva cara que no te n'alegres. Tranquil·la estic acostumada, sempre que ens veiem et passa el mateix. Vens feliç, entusiasmada amb aquella gran idea que acabes de tenir, aquella història que sempre has volgut explicar, el final que se t'havia resistit feia dies. I llavors ... si, llavors t'has d'enfrontar a mi, el teu pitjor malson, la pàgina en blanc.
Ja ho sé, tots aquells mots i les idees que et feien bullir el cervell i que volien sortir, expressar-se i materialitzar-se en un full de paper, s'han esvaït. Si, ha passat, la teva ment s'ha quedat en blanc, com jo, quina ironia oi? Però no et preocupis, sempre tornen, només t'has de relaxar, esperar i tenir paciència.
Vinga, deixa de portar-te les mans al cap i mirar desesperada al sostre, calmat, no hi pensis més, les paraules tornaran soles.
Pensa en tots el llibres que hi ha al món, en tots els escriptors que s'han vist cara a cara amb mi al llarg de la història. No sóc invencible, ho saps prou bé, no és la primera vegada que ens veiem, a les anteriors trobades sempre vas sortir victoriosa i aquest cop no serà diferent. No et desanimis ara, si ja ho tenies dona, només cal una mica de concentració. És fàcil, tanca el ulls, no pensis en res, agafa aire i expulsa, així, sense presses.
Veus, fent petar la xerradeta ja tens la meitat de la feina. Te n'adones ara que no sóc tan dolenta? Només t'ajudo a aclarir les idees, a reforçar les bases de la teva història, a estar segura d'allò que escrius, a que els dubtes no t'assetgin. En el fons et sóc de gran ajuda. No ho neguis, sense mi no hauries pensat i repensat aquell inici que a tots va deixar bocabadats i enganxats des de les primeres paraules, llegint amb emoció el relat fins l'ultima pàgina.
No t' arronsis ara, si només és paràgraf. Vinga, ara no em diguis que tens por a quatre línies, però si ja has fet el més difícil, has aconseguit que deixi de ser una pàgina en blanc, si tu, tu ho has fet. Saps, em sembla que has de confiar més en tu mateixa, si ho fas les paraules fluiran soles. Tens bones idees, ets original, simplement “Creu-t'ho”!!
I així, parlant de la nostra eterna relació, has acabat farcint amb sentiments, pors, i fites aquesta pàgina amb blanc. Ja t'ho he dit abans, al final sempre guanyes tu i aquest cap ple d'idees que volen ser escoltades.
Ja veig per la teva cara que no te n'alegres. Tranquil·la estic acostumada, sempre que ens veiem et passa el mateix. Vens feliç, entusiasmada amb aquella gran idea que acabes de tenir, aquella història que sempre has volgut explicar, el final que se t'havia resistit feia dies. I llavors ... si, llavors t'has d'enfrontar a mi, el teu pitjor malson, la pàgina en blanc.
Ja ho sé, tots aquells mots i les idees que et feien bullir el cervell i que volien sortir, expressar-se i materialitzar-se en un full de paper, s'han esvaït. Si, ha passat, la teva ment s'ha quedat en blanc, com jo, quina ironia oi? Però no et preocupis, sempre tornen, només t'has de relaxar, esperar i tenir paciència.
Vinga, deixa de portar-te les mans al cap i mirar desesperada al sostre, calmat, no hi pensis més, les paraules tornaran soles.
Pensa en tots el llibres que hi ha al món, en tots els escriptors que s'han vist cara a cara amb mi al llarg de la història. No sóc invencible, ho saps prou bé, no és la primera vegada que ens veiem, a les anteriors trobades sempre vas sortir victoriosa i aquest cop no serà diferent. No et desanimis ara, si ja ho tenies dona, només cal una mica de concentració. És fàcil, tanca el ulls, no pensis en res, agafa aire i expulsa, així, sense presses.
Veus, fent petar la xerradeta ja tens la meitat de la feina. Te n'adones ara que no sóc tan dolenta? Només t'ajudo a aclarir les idees, a reforçar les bases de la teva història, a estar segura d'allò que escrius, a que els dubtes no t'assetgin. En el fons et sóc de gran ajuda. No ho neguis, sense mi no hauries pensat i repensat aquell inici que a tots va deixar bocabadats i enganxats des de les primeres paraules, llegint amb emoció el relat fins l'ultima pàgina.
No t' arronsis ara, si només és paràgraf. Vinga, ara no em diguis que tens por a quatre línies, però si ja has fet el més difícil, has aconseguit que deixi de ser una pàgina en blanc, si tu, tu ho has fet. Saps, em sembla que has de confiar més en tu mateixa, si ho fas les paraules fluiran soles. Tens bones idees, ets original, simplement “Creu-t'ho”!!
I així, parlant de la nostra eterna relació, has acabat farcint amb sentiments, pors, i fites aquesta pàgina amb blanc. Ja t'ho he dit abans, al final sempre guanyes tu i aquest cap ple d'idees que volen ser escoltades.