Jo (i en Jet Pla) Capítol XXIX

Jo (i en Jet Pla) Capítol XXIX

Era aquella fase en la que sovint ens trobem els escriptors, quarts de tantes de la matinada, els ulls envermellits de tant estar davant de la pantalla, el cendrer ple de burilles i un got a mig prendre de cervesa, ja a temperatura ambient, evidentment esbravada i imbevible. Les mans feia cinc minuts que s'havien aturat però fins al moment portaven més de quatre hores de continu repicar contra el teclat. Potser ja devia ser hora de deixar-ho tot pel dia següent.
Just quan l'ordinador em demanava la confirmació de la sortida de programa vaig sentir un brunzit elèctric i em vaig girar. Allà, de peu, hi havia aparegut un home d'aspecte peculiar; alt, calçat amb botins platejats i unes mitges verdes, amb una mena de calçotets també platejats posats per a fora de les mitges i un cinturó ample, metàl·lic, del qual penjaven dues cartutxeres. Tot això rematat amb casc i guants a conjunt, i una capa i un suèter amb un curiós anagrama.
-Qui sou vos? - li vaig demanar entre la por de que fos un lladre i la incredulitat de que el cansament no m'estigués jugant una mala passada.
-Hola, sóc en ...- i fent un gest, que consistia en posar el puny dret tocant amb l'espatlla esquerra, mentre aixecava el peu dret fins posar-lo darrera de el genoll esquerre i girava bruscament el cap en direcció dreta, va dir sobtadament - En Jet Pla!
-En Jet què?
-Jet Pla, detectiu de les galàxies.
-I què cony fa vostè aquí?
-Bé, vostè em va fer i ara vull que em doni feina. M'ha d'incloure a les seves novel·les.
-Què jo he de ... Com vol que ... - se m'escapava el riure - Miri, vagi-se'n i no em faci perdre el temps.
"EN JET PLA VA MIRAR-SE EL POBRE ESCRIPTOR COM COMPADINT-SE D'ELL I ES VA BEURE D'UN GLOP EL MIG GOT DE CERVESA QUE HI HAVIA A LA TAULA. LA CERVESA ESTAVA ESBRAVADA I CALENTA, PERÒ JA HAVIA PRES COSES PITJORS A LA GALÀXIA DE URÀMITE" - Es va sentir. Mentre una musica produïda per una tenora inundava l'ambient de forma suau i subtil. Bé, si és que això una tenora ho pot aconseguir!
-Què punyetes és això? Qui parla ara?
-Ah!, és la meva veu en "OFF", sempre m'acompanya. Bé, així és com vostè em va escriure!
-I la tenora? - vaig preguntar mentre mirava si hi havia algun aparell de música connectat.
-No se'n recorda? Si a un detectiu americà li acompanya un "saxo" a un català l'ha d'acompanyar una tenora! ... Paraules seves, senyor!
-Escolti senyor Pla, vostè és clarament un projecte inviable. No sé com em vaig deixar convèncer de fer una novel·la amb un súper heroi espacial. De fet, vostè, tal i com li vaig comunicar a l'editor, estava comdemnat al fracàs i per aquesta raó no vaig tenir el valor d'escriure més de tres planes.
-Les quals no va llençar. Oi?
-No ho sé si les veig llençar o no. Que hi té a veure això? - li vaig dir fastiguejat d'aquella conversa.
-Ah! molt important això
"EN JET PLA ES VA REPANTINGAR EN UN SOFÀ MENTRE FUMAVA AQUELLS CARACTERÍSTICS CIGARS VENUSIANS QUE FEIEN FUM DE COLOR LILA. SABIA QUE TENIA A L'ESCRIPTOR ATRAPAT I ASSABORIA LA SITUACIÓ SEGON A SEGON. - LLÀSTIMA QUE NO FOS UNA ESCRIPTORA JOVE - VA PENSAR" - Mentres s'escoltava la tenora...
-Important? si no ho llenço avui o llenço demà! I escolti, no ho pot apagar això de la veu?
-Sí que és important ... Sap quants personatges té vostè en actiu? - va dir ignorant l'última pregunta.
-Quaranta nou - Vaig fer veure que calculava, però de sobres que ho sabia.
-Ahà! Quaranta nou, i jo cinquanta!
-Bé, cinquanta. I què?
-Doncs que amb cinquanta, es passa de tenir una empresa petita a una mitjana. I a una empresa mitjana, li ho diré per si no ho sap, hi ha dret a un enllaç sindical. Càrrec al qual m'hi vaig presentar i, com que ningú ho volia fer, vaig guanyar per u_na_ni_mi_tat - va dir remarcant cada síl·laba de la paraula.
-Miri, doncs el faig fora, torno a tenir-ne quaranta nou i em quedo tan fresc. Ho veu que senzill! - li vaig contestar una mica nerviós.
-De senzill res de res. A un enllaç sindical no se'l pot acomiadar, és més, tinc el dret a aparèixer a totes les seves obres, per tal d'assegurar-me que la sanitat, la salubritat i la satisfacció dels personatges estiguin garantides. I si en dubta consulti-li a l'Isidor Queralbs, que ell li posarà al corrent del conveni col·lectiu entre escriptors i personatges.
No sé quanta estona feia que a la butaca de darrera estava assegut en Isidor Queralbs. Potser havia aparegut en aquell instant o potser duia allà tota la conversa. En Queralbs era un dels personatges més famosos que tenia: un vell advocat de principis de segle amb fama de no haver perdut mai un judici.
"VA ENCENDRE UN ALTRE CIGAR VENUSSIÀ MENTRE SOMREIA AMB SATISFACCIÓ. LA SEVA DENT FOLRADA D'IRIDI VA OMPLIR DE LLUM TOTA LA CAMBRA EN UN REFLEX, TAL I COM PASSAVA SEMPRE QUE EN JET PLA RESOLIA UN CAS" - Va dir la veu remarcant els actes d'en Jet Pla. La tenora no afluixava.
-Qui parla ara? - va preguntar en Queralbs una mica sorprès i mirant els racons de la cambra.
-És la veu en "OFF" - vàrem contestar en Pla i jo a l'hora.
-Que és estrany, que toquin sardanes a aquesta hora de la matinada. Oi? sento una tenora ...
-Noooo, la tenora va amb la veu en "OFF" - li vàrem dir al mateix temps de forma desconsolada.
-Doncs sort que no és una gralla- va dir entre divertit i atemorit de que això li pogués passar a ell.
-Escolti, anem per feina - Li vaig dir al famós advocat - ¿Què és això que no el puc acomiadar?
-És cert. Ha deixat passar massa temps. Si no estripa l'esborrany, el contracte queda en ferm passat un temps i si el contractat assoleix un càrrec sindical. Uf!. és més fàcil que l'obliguin a escriure "Best Sellers" sota la inspecció d'un auditor de textos, que no pas fer-lo fora. Ja li ho garanteixo!
-Però si jo sóc escriptor de novel·la històrica ... ¿Que faig amb un inspector, encreuament de investigador televisiu amb heroi Màrvel? Jo, que sempre documento amb especial cura totes les meves novel·les... - Estava desesperat, no li veia la sortida - Digui'm, què puc fer?
-Francament, amic meu, no hi pot fer res de res. Aquesta se l'haurà d'empassar i que li serveixi d'escarment per la propera. Miri n'hi ha d'altres casos a la historia com el seu.
-Ah! si?
-Se'n recorda d'en Sherlock Holmes? ... el va haver de ressuscitar en Doyle.
-També era agent sindical en Holmes? - li vaig preguntar amb certa incredulitat
-No, ell no. En Watson. Vaig seguir amb entusiasme aquell cas. - va dir amb satisfacció - Era llest el gras. Sabia que ell no podia anar sol i va fer reviure en Holmes.
"L'HEROI GALÀCTIC VA FER EL SEU MOVIMENT DE PRESENTACIÓ-COMIAT I SONANT UN BRUNZIT ELÈCTRIC VA VIRTUALMENT DISOLDRES EN L'ESPAI, SEGUR DE LA VICTÒRIA ACONSEGUIDA" - va dir la veu a la fi. La tenora va parar.
-Miracle! S'ha aturat la musiqueta - va dir en Queralbs, que no n'estava d'acostumat a aquestes modernitats aparegudes des de l'època del televisor ençà.
D'aquell dia endavant, totes les meves obres han de dur en Jet Pla, veu en "OFF" i tenora inclosos. Així és com a la meva obra hi consten títols com L'Inquisidor contra en jet Pla, Jet Pla a la cort del Faraó, En Jet Pla, un republicà a la batalla de l'Ebre, com també en aquesta autobiografia.
***


Jo (i en Jet Pla) Capítol XXX

(Sic)