Jo i el meu entorn

Guiant-me pels meus pensaments i pels meus sentiments em veig a contracorrent a una escola opressora, amb uns companys traïdors, racistes, egocèntrics i tant tancats i un professorat i sistema de l'escola engreixador de porcs. I tota l'escola en conjunt em fot fàstic, m'obliguen a ser falsa, perquè m'obliguen a ser una persona que no sóc i que no vull ser, i no penso caure per la falsedat, no penso renunciar a la meva personalitat, perquè dintre d'aquesta també hi ha la sinceritat i l'honestedat. Sóc una estranya en els passadisos de l'escola, noto que aquell no és el meu lloc, un lloc que no és fet per mi, o jo que jo estic feta per aquest lloc amb tantes ganes de fotre el camp, de córrer i no tornar.
Em noto cansada de cridar i no ser escoltada, que jo també tinc veu i no cal que els altres decideixin per mi, i em veig sola entre merda, obligada a fe el que no vull fer, però tinc clar que no deixaré de fer com fins ara, actuar segons els meus pensaments i els meus sentiments per una colla d'esnobs que es van llepant el cul. No em poden privar de la meva llibertat, la llibertat de ser qui vull ser, de pensar com vull pensar, d'actuar com vull actuar, i fer tot això amb consciència i sentiment.
I estic tan emprenyada amb els altres, amb mi mateixa, amb tot.