Jo encara t'estim (Secrets)

Ja fa anys que tu i jo vàrem decidir prendre camins diferents, cansats de malviure plegats. La variable aleatòria que la vida mos ofereix de tant en tant mos va ajudar, separant-mos físicament l'un de l'altre milers de quilòmetres, posant terra i oceans entre de les nostres mirades. Tots dos vàrem tenir temps i oportunitats d'oblidar-mos. En tornar jo, temps després, de tant en tant mos hem anat veient. Deim que com amics, tot i que per a jo no és així. Al meu interior hi ha quelcom més que l'amistat que volem fer-mos creure. El record de tants d'anys en la teva companyia no me permet treure't del meu cap, no puc evitar deixar de pensar en tu. Quan mos trobam, me mor per tocar-te les mans i acaronar-te les galtes. Besar-te seria la perfecta definició de paradís. Ja sé que és tard per tot això, i sé que tu ara ets feliç, perquè ell te fa somriure com feia temps te feia somriure jo, ja saps que te conec millor que tu mateixa. Però no puc fer-ne res, és superior als meus desitjos. Jo voldria sortir i trobar qualcú, una persona a qui estimar com t'he estimat a tu durant tant de temps. Però quan en tenc l'oportunitat la imatge dels teus ulls fitant-me me fa tornar enrere, i m'endins en la foscor de la solitud i la por. Tanmateix, tu no has de sebre res de tot això, no t'ho he de dir mai, perquè tu ara ets feliç, i perquè t'estim no he de destorbar la teva felicitat.