JO DIC, T'ESTIMO

Hi ha moments en què som tímids per expressar l'amor que sentim, per por de avergonyir a l'ésser estimat o d'avergonyir-nos nosaltres mateixos, dubtem de dir "T'estimo", i tractem de dir el que pensem, d'altres maneres diferents.

Diem: "Cuida't", "No corris", ”Fes bondat” o altres paraules semblants ... Però realment, són diferents maneres de dir: "t'estimo", "ets important per a mi", "m'importa el que et passi", "no vull que estiguis malament "; som tant estranys a vegades?, que una paraula tan senzilla, la callem.

L'única cosa que volem dir, i l'única cosa que hem de dir, és l'única cosa que no diem; i tot i així, el sentiment és real, i la necessitat de dir-ho és tan forta, que utilitzem paraules, i signes per dir, el que realment volem dir.

Moltes vegades, el significat mai es comunica del tot, i l'altra persona se sent ignorada i no volguda, per això, hem d'escoltar l'amor, en les paraules que les altres persones ens diuen.

Les paraules explicites, i clares són necessàries, però amb més freqüència la manera de dir-les és encara més important; un mot dit afectuosament, pot portar major afecte, i amor que els sentiments que són expressats de manera poc sincera. Una abraçada o un petó impulsiu diuen: "T'estimo", tot i que les paraules diguin quelcom diferent.

El problema d'escoltar l'amor, és que no sempre entenem el llenguatge que l'altra persona està utilitzant; una noia, pot utilitzar les llàgrimes o les emocions per dir el que vol dir, i el seu company pot no entendre-la, perquè espera que ella parli el llenguatge d'ell.

Per això, ens hem d'esforçar, i saber escoltar aquesta bella paraula. El problema amb el nostre món, és que la gent poques vegades s'escolta un a l'altre, senten les paraules, però no escolten les accions que acompanyen a aquestes, o en les faccions que mostren la cara. La gent només escolta el rebuig o el malentès, no veuen l'amor que és allà, sota la superfície, tot i que les paraules siguin amargues.

Hem de escoltar l'amor en aquells que estan al voltant nostre, si escoltem atentament, descobrirem que som molt més estimats, del que ens pensem.

L'amor és felicitat, ens fa riure, ens fa cantar, ens fa tristos, ens fa plorar, ens fa buscar una raó, ens fa demanar i donar, ens fa viure, i per sobre de tot ens fa humans.