Jo conec un petit gran heroi del càncer...

A dins de casa, els meus pares i jo, vam descobrir que hi tenim un petit gran heroi. Un heroi tossut i materialista, ni molt alt, ni molt baix, simpàtic, cabut però graciós, una mica xuleta i sempre optimista. Aquest petit gran heroi té 4 anys i mig menys que jo i malgrat que ambdós ja hem entrat a la vintena discutim, ens barallem, però en el fons ens estimem. Oi que sí petit gran heroi? Et dic petit perquè òbviament d'edat ets més petit que jo, però et dic gran i heroi perquè ho sé. Fa més d'un any i mig que ho sé. Sé que quan et van dir que el tumor que tenies a la mà no era benigne t'ho vas prendre amb resignació i amb una força admirable. Digne d'un heroi. Sé que quan vas haver de passar per tres operacions, va ser dur, però ho vas fer amb el teu optimisme, sempre segur de que tot aniria bé. Sé que quan et van fer la quimioteràpia ho vas passar molt malament, però vas resistir. I qui no em pot dir que això és digne d'un heroi? D'aguantar com has aguantat, i de sortir-te'n com te n'estàs sortint. Ets fort, i t'admiro, ets tossut i et clavaria un clatellot, ets optimista i això és genial, ets un xulín i quan et poses així t'escanyaria…però malgrat tot t'admiro. Admiro la teva força interior, la teva lluita constant i que mai, mai t'has deixat vèncer. Sé que guanyaràs, simplement ho sé, petit gran heroi.