Cercador
Jo, bé. Tu, bé? Què bé!
Un relat de: Capdelin- Compartir:
El besavi
no sabia llegir ni escriure,
però era un teixidor
i contador d'històries,
expert.
L'avi
no escriu gaire:
"Jo, bé. Tu, bé? Què bé!"
El pare
té una cal-ligrafia inclinada,
elegant i escriu amb precisió
com si esculpís una estàtua
i les lletres caminen entre rails
amb fidelitat paral-lela.
La mare
escriu "pohemes"
amb inoportunes hacs
i absència de lletres finals
mudes,
però l'important és
que no s'atura en els errors
i els seus versos tenen foc.
La meva germana només usa
la "K" i jo, el meu teclat
em fa de mà.
Avui, la tecnologia ha avançat
i les tres generacions vivents
ens intercanviem missatges
electrònics,
però
les preocupacions i temors
són els de sempre
i al final, l'únic que compte
és:
" Jo, bé. Tu, bé? Què bé! "
Comentaris
-
Encisador...[Ofensiu]Maria Sanz Llaudet | 18-11-2006 | Valoració: 10
... el poema i el missatge. M'han vingut a la ment aquelles sortides al carrer, havent sopat, que feien els nostres avis, amb cadira inclosa, per petar la xerrada amb els veins.
Una abraçada -
Comunicar[Ofensiu]kukisu | 15-11-2006
Molt bé, Capdelín, com sempre els teus poemes comuniquen les emocions més quotidianes. De què serveix la forma si no hi ha comunicació? Enhorabona a la teva mare!
Una forta braçada. -
Ben cert![Ofensiu]brideshead | 15-11-2006
Les diferències "escripturals" de les nostres generacions, no ens han de deixar perdre de vista el missatge més important de tots:
" Jo, bé. Tu, bé? Què bé! "
Tens raó, al cap i a la fi... és l'únic missatge que compte... o que hauria de comptar.
Com sempre, has desplegat una imaginació desbordant i incisiva però, sobretot... tan real!
PS. Saps? No em deixa de captivar l'interrogant "il·luminat" de la fotografia. Em sembla que em captiva tant com tu!
Un petó i moltes enhorabones! -
jaumesb | 15-11-2006 | Valoració: 10
estem bé
l´Autor
987 Relats
4380 Comentaris
1303074 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Si aconseguimentendre'ns sense estar
del tot d'acord,
si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,
si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,
si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,
després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )