Profitosa presó // J&J 96.50 (dos reptes seguits més)

Un relat de: rnbonet

PROFITOSA PRESÓ (Repte 257)

Imaginar-me que aquella temporada al camp de treball dels vençuts hagués estat la causant d'un canvi tan radical a la meua vida, era imprevisible. Només a hores d'ara puc copsar amb tot el raciocini i lògica el devenir dels fets, sense importància aleshores i molt congruents al mateix temps amb el devenir del temps. Jo, com els altres companys de captiveri, anàrem a parar en aquell lloc havent caigut presoners dels japonesos, després d'una cruenta batalla per la possessió de la petita i solitària illa.
Els dies transcorrien monòtons, iguals; semblant a les rengleres de pedres que ens obligaven a fer i refer, com única ocupació. Per intentar esvair aquesta grisor i treure-la del pensament, ocupat moltes vegades per la nostàlgia de la llar i l'enyorament del final de la guerra, alguns presoners acudíem voluntàriament a unes classes de l'idioma que el tinent en cap del camp, un xicot professor de literatura a la vida civil, se li va ocórrer muntar en hores lliures. En elles ens parlava de les formes de vida oriental, dels costums, de llegendes, de poesia. Per primera vegada, m'hi vaig assabentar d'unes composicions anomenades ‘haikais', en origen de caràcter còmic o epigramàtic, nascudes cap el segle XV. I ens posà uns exemples que recordaré sempre:

"Als nostres muscles
capcironant paraules
viu tota cuca".

"D'ací nou mesos
vindrà al món la criatura.
Amor de l'amo".

"Toquen a morts:
avui mengem gallina
bullida a l'olla"

Aproximadament segle i mig després, el monjo, pintor i poeta Matswo Bashô canvià la temàtica, fent-la de natura i sentiments, tractats amb un to greu i malenconiós. I des d'aleshores canviaren el nom, coneixent-se actualment com ‘haikús'.

A l'acabament de la guerra sabia japonès. Des d'aleshores m'he guanyat molt bé la vida -fins i tot m'he enriquit-, com traductor d'haikais i haikús. Actualment sóc el millor especialista del món en aquestes estrofes. Amb tot el que això comporta.

*******

J&J 96.50 ( Repte 258)

Sis en punt de la vesprada. Jaume i Josep presenten el seu espai radiofònic, tancats a la cabina insonoritzada. Són vells companys, i es coneixen els més nimis gestos.
-L'hora màgica, amigues i amics! I som sempre...
-...amb vosaltres, audiència! Ací ens teniu al noranta-sis punt i mig! La nostra ona...!
-...amb el vostre espai del cor amable...
-...i també dels cos (recalcant el mot) amable... la PUNTETA NOMÉS!
- Espai dedicat, com habitualment, a la tafaneria més àgil, més guai, més divertida i més actual...
- Actual, sí! Perquè l'actualitat passa de pressa i s'esvaeix en el nuvolat gris de qualsevol tempesta d'estiu.
- Nosaltres, però, continuem malgrat l'oratge advers... I per això, avui, el comentari anguniós d'un assumpte delicat...
-...més aviat fúnebre... (amb veu trèmula) El trasbals de "La Pudenta", tonadillera de pro, glòria de la pàtria!
-Ai, amic! Jo més bé diria traspassament... I és que la desfilada...
- Atenció, atenció! Tenim connexió telefònica amb...
-(veu telefònica) I ben clar que era termògena, la tia! Ho teniu magre, si voleu retre-li un panegíric! Si no és per la quantitat de vegades que li va posar la piula al forn!
-Vol dir, senyor? La imatge que...
-(veu telefònica) Imatge? No em digues! Al llit, em magolava! Sis traspontins m'ha llençat a perdre...! I, a casa seua, els coixins no eren de monja... Pregunta-ho als altres, aquells que...
-Home, no serà tant!
-(veu telefònica) Què no? Si els magnats especuladors l'haguessen observat bé amb l'espèculum quan els pagava els favor amb fruita del terreny... I no era sols això! Trascolava el vi com si fos aigua clara... I li devien ‘favors' ... alts càrrecs administratius...
- Per què ha pronunciat el mot "favors" amb tanta...
-(veu telefònica)... I havia enganyat els jornalers, no assegurant-los... I tenia comprat un jutge... I havia fet una estafa als llogaters... I havia defraudat...(pppiiifff,... clof... piiiiifff... nyec...)
- Perdonen el nostres oients, però, ara mateix, per motius tècnics, ens avisen que hem de tancar l'emissió... (Josep, suant)
-Gràcies per la sintonia.... I fins la pròxima! (Encara s'escolta: Va, control, collons! Poseu música de fons!)



Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de rnbonet

rnbonet

272 Relats

1588 Comentaris

356808 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

R en Cadena


EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")



*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!