Jessica Sai: pilot.

-Capitana: tenim un problema.
Jessica Sai, capitana per la quarta regió militar de la nau de carrega Soilentgreen, va alçar els ulls del llibre i va fitar a l'home que acabava d'entrar. El caporal Macdof, s'estava dempeus barrant el pas de la porta, amb les cames separades i les mans a l'esquena, en posició de descans.
-Un problema, caporal? -va dir Jessica, desprès d'un interminable minut de silenci que va dedicar a acabar el paràgraf i a tancar el volum tot posant un marcador electrònic per no perdre la plana. -¿Un problema prou important com per oblidar-se de trucar a la porta?.
Macdof, va empassar saliva. El coll se li havia assecat sobtadament en veure-la aixecar.
Hem detectat una nau en el radar -balbotejà-. S'apropa pel sector tres a una velocitat de sis coma vuit. La tindrem al damunt en qüestió de minuts.
-Sí què és important, sí- va murmurar mentre s'apropava a l'home, fins que la seva galta de pell rosada gairebé va fregar la d'ell, sense afaitar. Llavors, li xiuxiuà a cau d'orella: - Prou important com per comunicar-ho en posició de ferms.
Sai, ja havia sortit al passadís quan l'espetec dels talons del caporal Macdof va ressonar dins de la cambra, en adoptar la posició correcta. Tindria que parlar seriosament de disciplina amb els seus homes, cada vegada els veia més relaxats i confiats envers ella.
La porta que separava la cabina de comandament de la resta de la nau, va obrir-se en detectar la presència de la capitana. Una visió sorprenent l'aclaparà. Els tècnics havien activat els panells laterals permetent que el paisatge buit i negre de l'univers es projectés amb tot el seu esplendor.
Amb el cap cot, va recorre els pocs metres que la separaven del seient de comandament. Tot i ser conscient de la naturalesa dels panells (que a manera de grans pantalles de televisió reproduïen les imatges recollides pels sensors òptics instal·lats a l'exterior de la nau, amb un nanosegón de retràs), necessitava un moment per recuperar-se del vertigen i tornar a sentir-se segura.
-On està?.
-Sector vuit i apropant-se -va respondre un del tècnics, fent que una secció del panell esquerra s'ampliés.
Una taca de color verdós va travessar el requadre, deixant un rastre polsós.
-Per què no la veiem?.
-Ha activat un distorsionat d'imatges. No vol que la reconeguem.
-Sector disset! Està accelerant! -va cridar un altre dels tècnics.
-Molt bé! Panells en mode de combat! Activeu el sistema manual!
Amb un sonor sospir, Jessica Sai, va prémer els comandaments que tenia al davant. "El fill de puta que va dissenyar això devia ser un pervertit", va pensar com cada vegada que el quadre de llums iniciava el compte enrere en la seqüència d'acoblament.
Va descordar les cremalleres que unien l'uniforme de dues peces, i va abaixar-lo fins a la cintura, deixant al descobert els pits. No li calia girar-se per saber a on es dirigia l'esguard dels ocupants de la cabina, oblidats momentàniament de la nau enemiga.
Un xiulet penetrant va precedir l'ejecció dels dos tubs flexibles acabats en forma de copa, del quadre de control.
Sai, va cordar-se l'arnès de seguretat a la cintura i a les espatlles. Amb resignació, va agafar el primer dels tubs i ajustà la copa succionadora al pit esquerra. El fet de tenir una talla noranta cinc havia obligat a dissenyar un model més petit per a ella (totes les companyes de l'acadèmia de pilots tenien els pits més plens, però cap uns mugrons tant ferms com els seus, i, de fet, estava segura de què l'excel·lent puntuació que va rebre era per això).
Amb els dos aparells connectats, va ficar els braços en els respatllers on una cinta metàl·lica els va lligar, perquè no pogués bellugar-los.
Un segon xiulet avisà de la sortida del cable de control.
Jessica, va tancar els ulls mentre esperava que les pinces que avançaven per l'interior dels tubs li pessiguessin els mugrons. No era desagradable, ans al contrari, una onada de plaer va creuar totes les terminacions nervioses del seu cos.
Va obrir els ulls, conscient de l'expectació dels tècnics i els soldats que l'envoltaven. Provaven de no mirar, de centrar l'atenció en els panells que mostraven l'avanç de la nau enemiga. Però, la mida del bony que lluïen entre les cames els delatava. Tampoc lis podia retreure. Desprès de tot, les seves vides depenien del que fes a partir d'aquell moment amb el comandaments.
Tot a punt!
L'impactat d'un míssil en el morro de la nau, va sotragar-los. L'ordinador central de la Soilentgreen havia traçat un feix de llum en els panells, seguint la ruta del míssil, totalment invisible en el exterior. Una segona línia vermella sorgia en aquell moment de la nau enemiga.
La capitana Sai, va contraure la musculatura del pit dret i el bellugà lleugerament. La nau va virar bruscament en un angle de noranta graus, eludint l'impacta. Llavors, va fer saltar els dos pits, redreçant la Soilentgreen, que va quedar encarada a l'enemic. Tot seguit, tibà enrere un mugró i desprès l'altre disparant els dos canons frontals, alternativament.
L'explosió, va destruir l'escut distorsionat fent sorgir una nau de combat de vuit canons amb una calavera i dues tíbies encreuades, dibuixades als laterals.
Sai, no va deixar-se impressionar. A cada estrebada que feia, les pinces li retorçaven els mugrons, excitant-la. Si accelerava l'acció, també accelerava el plaer. I era imprescindible que fos així, per tal de superar la vergonya que li produïa gaudir davant de tants homes.
De sobte, balancejà els pits i va reclinar-se endavant, tant com li permetia l'arnès. La nau va seguir-la en el moviment entrant en barrina, com una baldufa. La ràpida maniobra lis va permetre eludir els vuit míssils que els pirates havien llançat a l'hora.
L'ona expansiva va ser tant potent que feu tremolar la Soilentgreen.
-Ara! - va cridar la capitana, redreçant-se.
La vibració de la nau li arribava a través de les pinces, que li pessigaven i retorçaven els mugrons. Amarada en suor, no parava de bellugar les cames, fregant l'entrecuix en el seient. Ja no podia aturar-se. Ho sabia. I era millor així. Tant sols tindria una oportunitat de ficar els dos míssils pels tubs de reacció de la nau pirata.
Ja ho havia fet abans! Ja ho havia fet abans! Pensava mentre enfilava amunt la nau, pressa del paroxisme.
Jessica, es retorçava en el seient. Els pits tibant les copes de succió i el cable de direcció. Enlairant la nau contra l'enemic. Tremolant d'excitació. I, quan creia que no podria més: va tibar, un xic més, els dos mugrons a l'hora, llençant enfora els míssils.
L'onda sonora de l'explosió de la nau pirata, va barrejar-se amb els gemecs de plaer de la capitana, frisant per deslliurar les mans i fregar-se l'entrecuix que li cremava. En el silenci que va seguir, encara fou més patent l'orgasme.
Quan va deixar de bellugar-se, l'ordinador va lliberà els braços. Lentament, Jessica, va retirar les copes succionadores (les pinces s'havien deixat anar automàticament amb l'últim espasme), va descordar l'arnès i va cobrir-se els pits amb l'uniforme. Va aixecar-se i va sortir de la cabina sense ni dirigir la paraula als seus homes.
Volia dutxar-se, posar-se crema hidratant en els pits i els mugrons adolorits, asseure's davant del teclat i enviar l'informe de combat. De pas, aprofitaria per cursar de nou la sol·licitud d'un tanc contenidor de combustible per a la Soilentgreen. Ja anava se'n hora de que els membres masculins de la nau tinguessin a on connectar-se, deixant de malversar carburant camal avall de l'uniforme.