Cercador
JERSEIS I PEDRA SECA
Un relat de: Jep Boix Frias- Compartir:
La teva absència creix com el vent de les muntanyes.
Prefereixo una derrota abans que rendir-me.
Els quilòmetres no són la distància. Ni els carrers omplerts per les ombres.
Tampoc els camps boirosos de matinada. Ni els metros que creuen les ciutats bullents.
Distància és preguntar-me que potser duus aquell jersei que t’estreny el cos. Em posa tan calent. L’absència és dur-te sempre, a grapats íntims.
Malgrat que no et tinc, em vesteixes més que la roba.
Solitud és mirar el temps per tots els racons de la terra i voler ser al teu costat.
Recordar-te davant d’unes flames gruixudes, dibuixar-te amb els dits sobre la pols.
Ahir vaig veure les sèquies lluents, les hortes amagades, els pobles acollidors.
Tindríem els peus nuus dins les aigües del captard.
Jo enfilaria la costa del teu cos per sota de la camiseta de tires.
Em quedaria amb les teves calces als dits, ben a poc a poc.
Lentament, com obrint una porta barrada.
Et gronxolaries, cos contra cos. Refotre, penso la teva olor una vegada més.
Em droga.
Conec cinc-centes marjades de pedra seca on cremar la por. Saltem, rialles. Fugim, mans enllaçades sobre aquella taula llarga. La feina entre cançons, la nit com un torrent de força. Albades que rebentessin de festa. I a cada pas, moltíssim per arribar.
Junts seríem una declaració de guerra contra la tristesa.
Jep Boix Frias,
06.12.11.
Nalec, Urgell.
Prefereixo una derrota abans que rendir-me.
Els quilòmetres no són la distància. Ni els carrers omplerts per les ombres.
Tampoc els camps boirosos de matinada. Ni els metros que creuen les ciutats bullents.
Distància és preguntar-me que potser duus aquell jersei que t’estreny el cos. Em posa tan calent. L’absència és dur-te sempre, a grapats íntims.
Malgrat que no et tinc, em vesteixes més que la roba.
Solitud és mirar el temps per tots els racons de la terra i voler ser al teu costat.
Recordar-te davant d’unes flames gruixudes, dibuixar-te amb els dits sobre la pols.
Ahir vaig veure les sèquies lluents, les hortes amagades, els pobles acollidors.
Tindríem els peus nuus dins les aigües del captard.
Jo enfilaria la costa del teu cos per sota de la camiseta de tires.
Em quedaria amb les teves calces als dits, ben a poc a poc.
Lentament, com obrint una porta barrada.
Et gronxolaries, cos contra cos. Refotre, penso la teva olor una vegada més.
Em droga.
Conec cinc-centes marjades de pedra seca on cremar la por. Saltem, rialles. Fugim, mans enllaçades sobre aquella taula llarga. La feina entre cançons, la nit com un torrent de força. Albades que rebentessin de festa. I a cada pas, moltíssim per arribar.
Junts seríem una declaració de guerra contra la tristesa.
Jep Boix Frias,
06.12.11.
Nalec, Urgell.
Comentaris
-
indefinida | 30-03-2012 | Valoració: 10
Quin amor tan ben descrit!
Salut! -
Bon començar[Ofensiu]darkman | 14-01-2012
Aquí hi ha esperança, temps per créixer i molta empenta, bàsic tot plegat per a un futur, que si no defalleixes, pot ser ben trempat.
Aquesta és la base d'un futur galdós, segueix escrivint Jep.
M'ha agradat el què i el com ho dius.
Ferran -
Maco[Ofensiu]Pau Mora | 04-01-2012 | Valoració: 10
Realment molt maco aquest relat, gairebé un poema.
-
vull [Ofensiu]Narcis08 | 04-01-2012 | Valoració: 10
ser ella, quin goig aquest amor tan sincer!!
-
Visca,visca i visca[Ofensiu]bloodymaruja | 14-12-2011 | Valoració: 10
I visca la nostra terra ferma !! ( Jo soc de Baldomar) al costat d'Artesa de Segre.
Quin relat més fantàstic i quina sort de que enyoris així a la persona que estimes.
M'ha encantat la teva descripció de la distància . No m'enrotllo més, felicitats, Jep!!
Valoració mitja: 10
Ajuda'ns amb un donatiu
Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:
l´Autor
16 Relats
43 Comentaris
3632 Lectures
Valoració de l'autor: 9.66
Biografia:
Vaig néixer un mes de juny de l'any 1991.M'agrada ser jove, no me'n cansaria mai.
Estudio a la Universitat de Girona i als estius miro de treballar per guanyar algun duro.
Un dels meus grans interessos és l'esport, sobretot el gimnàs i la bici de muntanya. En faig tot l'any.
M'apassiona escriure, ho necessito. No sabria ni podria viure sense música.
Toco la gralla i la dolçaina valenciana en un grup de punk-ska (Res-Cat). També faig música amb els Grallers de Cornellà del Terri.
Amic dels amics.
Les nits de festa, els conçerts o les excursions no tenen preu amb ells.
Al seu costat, el dia a dia és una aventura.
Per la conya mai no és tard i sempre és necessària, aquesta és la meva filosofia.
Penso que Menorca és un paradís i el Bages és la comarca que més m'agrada, ara per ara.
Lluitaré sempre per ser allò que vull ser.