Jazz-Rap (Aloma)

Sense que res ja m’ofegui, t’escriuré.
Un adéu, un t’estimo, pel simple fet de ser, perdonar i comprendre.
Sense que res m’oprimeixi, parlaré.
De les nits de Bagdad i la seda, sota les llums dels estels d’occident.

Versos varis i sintetitzadors d’emocions.
Al mig d’una ruïnosa ermita, sonava Wagner entre els anells del teu cos.
Compendi d’imatges, fotogrames perduts.
Esperant, entre matolls i arbres secs, veure la tènue llum d’aquest bosc.

La necessitat del record és passatgera.
Però entre l’esfilagarsat teixit relativista, com a guia, és precís l’absolut.
Marea de paraules fútils i innecessàries.
El temps ho sana tot. Anhel dantesc! Deslleial fal•làcia! Tant sols ho enterra…