Jaume, el conqueridor

sí que ens lliurem per sempre.
Ahir comentava a una bona amiga de Relats que de vegades els sentiments amb els fills són difícils de dur a allò verbal. El teu poema és un perfecte contraargument, de tan tendre, de tan exacte. Versos de petits detalls, aquests, que són reflex d'un amor tan gran.

Una abraçada, companya.

... és que en Jaume m'enamora ;-DDD

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

I tu em parles de poemes són els que no deixen indiferent! Aquí davant en tinc una bona mostra d'aquest tipus de text: en llegir-ho, m'ha florit el somriure i m'ha envaït un allau de records...
Vers a vers, he vist, flairat, sentit, acaronat, rigut, badat, contemplat, compartit, ...
He trobat particularment entendridor el vers on l'identifiques amb un ballarí a l'aigua i al bressol: quines imatges tan suggerents, les del cosset aixecant ones en un oceà diminut... les de la granota solcant els llençols... molt encertat!

Si que és complicada la vida, si, però encara es pot endolcir amb una mica de poesia, o alegrar-la amb un somriure després de gaudir d'una frase divertida, o enriquir-la amb una bona lectura...
Avui ha estat un plaer tornar-te la visita i conèixer d'aquesta manera, tan dolça i tan tendra, tan apropiada, al nostre Jaume ( que des de fa temps és una mica de tots, suposo que ho tens assumit hores d'ara: de mare potser només en té una, però de tiets i tietes relataires en té per donar i vendre! Sort en tens que no podem malcriar-ho gaire...)

Ah! i gràcies per invitar-me al sopar: intentaré estar atenta a la data de la trobada prenadalenca. Ja saps que quan he pogut he vingut fins a Barcelona o Premià amb molt de gust, però no sempre és bon dia!
També podria ser que s'animessin més relataires de per aquí (cada dia som més! ), així ens podríem engrescar els uns als altres o acompanyar-nos mútuament.
O sigui, que prenc nota i a veure si es fixa data.

T'envio una abraçada mandrosa de diumenge,
Unaquimera

ens conquereixen el cori ens fan treure els més tendre de nosaltres

un deu per tu per aquest poema i un deu per tots vosaltres per aquest conqueridor que teniu a casa!!! És preciós!!!
De nou l'enhorabona i que seguiu respirant aquestes dolces flaires per molt temps i també aquestes rialles tant conqueridores del vostre cigronet valent!!

Un petó ben gran per tots!!

Suposo que et senties feliç a l'escriure aquest poema. Si és així, que ho espero, me n'alegro molt.
Està molt ben construït i guarda molta estima.

Salut!


Sergi

per aquest infant que t'inspira uns versos tan bonics i sentits!

pel nou nat i els sentiments que et desperta, de manera tant bonica versificats
Enhorabona

Però quin poema tan preciós per una coseta tant moníssima que tens posada a la bio jijiji

Tinc ganes de conèixe'l i fer-li un petonet ben gran a en Jaume, però mentrestant, us l'envio a vosaltres. muàaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!!!!!!!!

Nanit i felicitats pel poema angie!!
Un xuxon ben gran

BoditA

que puc dir ... res tot ho diu el seu sonriure

t' estimo, us estimo...

...ohhhhh! És que només mirant la foto n'hi ha prou! És una preciositat! No sé quantes vegades t'he felicitat ja, però amb aquest poema et puc dir que quan el Jaume serà gran es sentirà més que orgullós dels seus pares i que amb les teves paraules només hi trobo que felicitat! Em despertes el cuc maternal... aiiiiii...

Gaudeix-ho molt! Petons!

El teu poema, tan dolç, amb l'amor que vessa d'uns cors conquerits, em fa reviure sensacions que ja queden lluny, tant, que he hagut d'agafar l'àlbum per acabar d'omplir-me de la meva tendresa petita.
Et recomano que assaboreixis tots aquests moments. Malgrat la feina, les presses i els maldecaps, aquests petits moments són font de felicitat. Quan passen els anys no recordes els nervis de la feina, l'angoixa de la primera bronquitis ni la discussió per qualsevol tonteria. Sí que recordes les carícies petites, les rialles que no mosseguen i les molletes a braços i cames, i quan llegeixes un poema tan tendre, s'escapa alguna llàgrima de felicitat desada.

Aquesta melodia tan pura, tan innocent, només pot sortir de l'amor cap a una criatura, un amor que no neix, ni creix, ni es fa, simplement és, i com a tal no es veu corromput per res. Bé, tampoc em facis massa cas, que et parlo des d'una experiència que no tinc.
La meva enhorabona personal, directa i intransferible!
I uns petons, és clar.

manel

Que el nadó t'inspire; que et porte a les portes de l'amor, la tendresa, la humanitat. Que et faça oblidar -si cal- els "fills-de-..." que corren pel món (per una senzilla llei de proporció, abundaran més a una ciutat gran que a un poble menut -i ací n'hi han!-)
I m'imagine -puc veure quasi- el Jaume movent-se, xuclant, esquitxant a l'aigua del bany, esplendorós, pletòric de vida nova. Amb els pares caient-los la bava.
El poema, xicona, és tot amor de mare! Amor que uneix parella. I et felicite per la felicitat!
I m'ha agradat molt que no nomenes l'altra vessant, la dels plors a mitjanit, la dels mans de panxa de vegades, la febre inoportuna,... Millor, ni parlar-ne!
Hala! Salut i rebolica! FOOOORÇA salut; MOOOLTA rebolica!!!!

Fa goig veure't així de contenta i feliç. Enhorabona, Àngels (i a la companyia)

Està bastant bé, però m'agrada molt més el que has escrit en la teva biografia.

Que l'amor?

Si. La inocència.

Fermós i tendre poeme, que d'altre cosa es podia pensar que sortís d'una poetessa?

i parlo també del poema fet carn.

Salut i a rellegir!