Jardins de Girona I

Un relat de: milfulls

Busco la solitud entre els llençols.
Trobo màgica presència.
Les teves mans mouen les meves
mentre els teus llavis són la meva pell.

En la foscor del meu llit
Tancant els ulls res no s'escapa
I quan el riu troba la calma dins el mar
em dilueixo en les aigües.

Després, els meus ulls no s'obren
per no veure que el somni s'ha esfumat

Comentaris

  • Gràcies![Ofensiu]
    Carnestoltes06 | 24-10-2006

    Bonica frase: els teus llavis són la meva pell!
    En nom del desig, te la agraeixo!

    Carn

  • per no veure que el somni s'ha esfumat[Ofensiu]
    Francesc de Castellví i Obando | 20-10-2006 | Valoració: 9

    Molt bo!, m'ha agradat molt, el trobo breu pero concis i molt concret. Gràcies
    Records

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

milfulls

2 Relats

3 Comentaris

1775 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor