Jardí de papallones

Algún dia m'agradaria omplir de llum un jardí de papallones. Fa uns dies que et trobo més a faltar que mai. Quanta falta em fas. Aquesta nit trucaré a la teva mare. Tinc ganes de saber d'ells. De preguntar per tú. Recordar-te em fa bé. Et dec tant…(no hi ha paraules)
Gràcies angelet (això em vas dir que series). Per cuidar-me des de dalt, per posar estrelletes que donen llum al meu camí, per retenir les flors que fan que el que no hi siguis em sigui menys dolorós.
A estones m'encantaria volar a tú. Que em portessis al teu costat. Quantes vegades hi penso…inmersa en aromes que desperten sentiments adormits en estat latent.
Sentar-me en un núvol i quedar-me, com diu Calamaro "un poco en las alturas". Veure-ho tot des de dalt.
Tú em vas ensenyar a buscar mars en un desert…
Vas complir la promesa i crec que ha aparegut qui em vas prometre. Estava més aprop del que imaginava… i senyals del destí, curiositats i causalitats (no casualitats) de la vida, sorpreses i moments… m'han fet veure que sí, que potser, només potser, ell és la persona especial que li dóna aquest no sé què a la meva vida.
Canvis. Moments de molts canvis. Mallorca ha marxat a Valencia. De moment sense intenció de trobar-nos. Mal de cap per motius que encara que no vulgui, recordo. I sense noticies. Desespero.
Aquest algú em posa a prova. Fins on puc arribar. I em pico els dits…
I sort de les floretes, les nines de vidre que em donen motius. Una va volar a Australia… Bon viatge, innocència, dolçor, la despistada, el somriure… i he après que és veritat, que diuen que una despedida sempre és necessaria per tornar-nos a trobar… vist aixi fa menys mal…
Aquí, les expertes, esperarem… una vida d'aeroport. I més curiositats. I entenc quan la Mire diu que hi ha algo que ens fa diferents.
Una despedeix entre plors a qui li ha donat un TOT mentre una de les seves tres meitats (una de les nines de vidre) es desfà en nervis esperants el retrobament amb l'amor que arriba de Paris. Ens quedarà Paris? I les pel·lícules sempre són pel·lícules. Un corten. Un rueden.
El mateix escenari i un adéu ofegat que em mata al veure passivitat que mal interpreto.
I tot són putes equacions
Trobo a faltar el meu drap de llàgrimes. Ple d'estrelles plans i ganes d'aconseguir aquesta força de voluntat que se'm escapa entre els dits. Tot s'escapa. Kilos. I el sac d'Ikea…
Deixar de sentir aromes de Marroc per un temps. Intentar serenar-me. Egoísme. Cuidar-me. Sentar el cap. Posar-me les piles. Universitat. El carnet de conduïr. Un viatge.
Res. El destí em té perduda. He perdut la direcció. I sense saber on anar, desespero. Noticies que espero. Cartes per correu tradicional. Les de tota la vida.
T'estimo. Contradicció de l'amor causa efecte que provoques.
Et trobo a faltar.
Res. No surt res més. Intento que surti i no vol. Potser surt d'aquí una estona. O no surt. O ja ha sortit.
No ho sé. No penso. No recordo…

El cava espera a la nevera