Jaqueline de dia

Has traçat una història magnífica, fost. Amb poques paraules fas el retrat perfecte de la Rosa, insatisfeta, convertida en la Jaqueline, lliurada als desigs més primitius de tots aquells homes que no poden resistir-s'hi.

És una història agredolça, perquè el veritable trasfons és ben trist: la dona transformada en prostituta, sense que en sapiguem els motius, però que confessa que ara ja sap que això és precisament el que vol fer, ara això "dóna sentit a la seva vida...".

I la cruenta realitat és, en la meva opinió, que ja que no pot acomplir els seus veritables somnis, que segurament anaven per altres camins molt diferents, converteix la realitat en el seu somni, es creu que allò és que realment li agrada de fer a la seva vida.

A banda del rerafons, aquest és, de nou, un relat molt ben escrit. Crec que tens la ma trencada en dibuixar tot tipus de personatges, especialment aquells difícils, amargats o frustats.

Has adaptat perfectament les paraules obligades, sense notar-s'hi cap forçament, i això no sempre és fàcil. I el resultat final és impecable. Una historia breu ( per la imposició del repte) però que podries allargar molt i molt perquè l'enfocament que li vas donar crec que té molt de joc. Però tot i la brevetat obligada, l'has sabut carregar d'emotivitat i omplir-la, alhora, amb aquesta frustració amagada rere el vel de la resignació.

Felicitats, fost. Ja fa temps que la vaig llegir i em encantar ja en la primera lectura. Avui tocava dir-t'ho "a la cara".

Un beset minúscul.

T'afegeixo als preferits, sense saber per què ho faig. Potser perque la teva prosa em dóna el sentiment de perdedor supervivent... Tens un punt de novel·la negra... Jo què sé!

Adverteixo un tret dels teus escrits: Fas servir el "ja" molt sovint.

un tema sempre atractiu i fascinant.
Mai no coneixem plenament a ningú per anys que passin, tothom té una part secreta o íntima, com la teva protagonista. Potser la realitat és massa asfixiant i requerim finestres que ens obrin a d'altres mons, encara que tan sols siguin imaginaris.
Molta gent porta dobles o triples vides d'una manera natural i no és reprovable, segurament.
La teva prosa és directa i com ja fa uns dies, trobo relats magnífics que enganxen fins al final.
Gràcies per la música i per la benvinguda.

tinkerbell

Bon relat. Em falla l'últim parràgraf i no et ser dir ben bé perquè, l'he llegit dos cops, i encara no ho sé.
El final l'he trobat una mica precipitat. Però tu em diràs: mira qui parla, eh? jejeje.

Suposo que en el fons volia que seguís, i continués la trama. Estava ben atrapada. Hipnotitzada en la lectura.


petons.

Molt ben narrat i obert a interpretacions pròpies.
Quines mancances o desigs amaga al darrera la teva protagonista? Tan lícit és voler ser una maruja com una Jaqueline.
Som animals socials, en la societat actual la Jaqueline seria una puta. Què seria un home amb similars "ambicions"? M'agrada l'Alaska quan diu "Quiero algo superficial y vulgar", però i quan la Jaqueline es troba sola? Què sent? Què pensarà d'ella mateixa quan algun dia faci balanç de la seva vida?
Abandonar-se al plaer em sembla estupendu - és un dret -, però també som animals emocionals. Encara que dolgui.

M'agrada la teva dona lliure, alliberada, però quan el seu moment hagi passat, tinc por de que se senti sola i potser utilitzada, encara que ella pensi que era ben bé el contrari.
Després del cos, què farà amb la seva ànima?, no vull que se senti buida ni abandonada, quan cap home la desitgi, no vull que s'ensorri la teva Jaqueline, espero que l'hagis dotat de prou frivolitat fins a la fi dels seus dies, i que mai no se'n penedeixi de res ni vulgui canviar una sola coma de la seva vida plena d'emocions intenses.
Jo no la veig com cap prostituta, sóc absolutament feminista i abomino aquest mot parit pels homes.
M'ha agradat, però alhora patia pel després.
Tot i que això seria un altre relat i no aquest.

Espero que t'hagis sentit una mica content en rebre l'avís de "info t'informa...", encara que el comentari te'l deixi jo. Malgrat el que pensis, sempre que et comento sóc sincera.
No m'hi poso amb les comes, en aquest cas la història, ella, era el focus absolut d'atenció, també la tendresa amagada, que acostuma a bastir els teus relats.

gypsy

M'agrada la tesi del relat, si no ho entés malament: la felicitat rau en estar conforme amb la teua realitat.
M'agrada com desgranes les paraules, amb una cadència que em convida a la pau interior.
Fins el proper relat, no ho deixes per llarg.
Au estiuenc, que ja va fent caloreta.

Em sembla un boníssim relat per les següents raons:
Has descrit el personatge d'una manera tan real que m'he pogut imaginar 'l'escena' del mirall.
A la part física li afegeixes una descripció psicològica molt versemblant, que crec, si no m'equivoco, és un tret característic dels teus relats. Per a mí això és fonamental, molt més important que altres aspectes formals, com ara el lèxic o el tan popular "gir final sorpresa,". Un recurs, aquest últim que, de tan repetit, està deixant de ser sorpresa.

Per cert, i perdona'm l'atreviment, perquè no has publicat el relat que vas escriure pel repte del regal? Em va encantar la seva tendresa.

S.