J'aime la nuit!

Un relat de: joandemataro

Oh, là. là... La nuit,
j'aime la nuit...
--------------------------------------
S'aflaca la llum del dia
i la frescor de la nit
convida a la gent del carrer
a seure's a la Terrassa,
on aromes de cafè s'insinuen, encisadores,
desixant-se portar per la brisa...

La foscor encega la vista
i els altres sentits s'esperonen.
La quietud , a les oïdes , arriba al màxim volum;
fins i tot, se sent el riu, que amb ses aigües
amb dolcesa, vol saludar els vilatans .

I el tacte per tot el cos
ja comença a reaccionar,
doncs la frescor se li enganxa
i fa que la pell s'esgarrifi
suplicant més protecció.

I la nit, que se sent forta,
ja sobre el poble ha caigut,
amb sa foscor, boira negra,
s'escola per entre els carrers
on la gent, amb elegància,
es retira saludant ,
per no molestar els veins,
bons auguris xiuxiuegen:

Bonne nuit!...
À demain!!...

La Terrassa del cafè,
mica en mica es va buidant.
Només queden, als qui avui,
els cal acabar converses
o esperen aquell badall
que els recordi que demà
caldrà tornar-se a llevar...
O es queden, sense adonar-se'n,
enlluernats per la nit....

I allà hi són, sota el tendal,
aixoplugats de la son,
il.luminats pels fanals,
i ni tan sols se n'adonen
que allà dalt, al firmament,
sembla que el sol ha esclatat...
i trencat en mil bocins
tot el cel hagi esquitxat.....
Semblen focs artificials!
----------------------------------------
Oh, là. là....la nuit,
la nuit c'est tellement jolie!!!!

Enllaç a la foto del quadre: QUADRE

Comentaris

  • gypsy | 15-06-2010

    Un bellíssim poema per a un quadre meravellós, que copsa l'instant aturat d'un dia que mai més no tornarà. Els teus versos també abasten aquest efímer pas del temps, en una terrassa, sota els estels més bells d'una nit prodigiosa, aquella que el pintor va veure amb els seus ulls i va pintar en un llenç perquè algun poeta en fes més bellesa del seu quadre.

    ;)

  • Fantàstic![Ofensiu]
    Núria Niubó | 09-06-2010 | Valoració: 10

    M'agrada especialment el to alegre, feliç i relaxant d'aquesta nit que ens descrius, és com un cant al gaudi del dia que ha acabat, com el premi d'una jornada de treball.
    Sense adonar-me'n el teu poema m'ha transportat a la meva infància, quan en temps de bonança, a les nits, amb els pares passàvem llargues estones a la Terrassa de la plaça.
    Aquest és per a mi un poema bonic i dolç, que em va agradar trobar en el Repte, per la riquesa que va aportar i per contribuir a que hi hagués diferents maneres de fer la lectura poètica del quadre.
    Felicitat joan, és un plaer llegir-te.

    Una càlida abraçada,
    Núria

  • Excel·lent poema, Joan...[Ofensiu]
    F. Arnau | 09-06-2010

    Em va agradar des de que el vaig llegir per primera vegada, aquest poema teu que fa una interpretació força interessant del quadre de Van Gogh.
    Sobretot trobe molt encertada la darrera estrofa, amb la imatge del sol que esclata i es trenca en mil bocins, mentre els clients del bar ni se n'adonen del fabulós espectacle.
    Una forta abraçada!
    ... I molta salut!

    FRANCESC


  • Je aussi!!![Ofensiu]
    Naiade | 07-06-2010 | Valoració: 10

    Una bona interpretació del quadre de Van Gogh, ja em va agradar quan el vas penjar al repte, al que jo també vaig participar.
    El teu poema deixa un bon regust i et transporta al vell cafè. Té un to alegre i juvenil que fa posar de bon humor.
    Una abraçada

  • Entrar[Ofensiu]
    Renée Vivien | 30-05-2010

    dins el quadre a través del teu poema. Una interpretació personal, una manera enriquidora de mirar-se el bellíssim llenç.