Jacks l'escaquejador

Un relat de: Màndalf

Nascut per casualitat al testicle esquerre, la veritat és que l'espermatozou Jacks que no tenia massa futur degut a l'escassetat de les seves forces. Tenia un gran esprint però li mancava fons. Fantàstic per una cursa de tres centímetres però inútil pels possiblement dotze que el separarien de l'òvul. Estava absolutament condemnat a una mort ràpida, encara que la fortuna decidís fer-lo anar a parar a ell i als companys de secreció a l'interior d'una vagina. Cosa per altra banda improbable per les notícies que tenia d'andanades anteriors, generacions totalment extingides dins de bosses de plàstic, cavitats bucals, llençols, altres espais i mons inhabitables que no es volia ni imaginar. Genocidis totals.

I si almenys la vagina signifiqués seguretat! Però ca; un cop allà dins podia passar de tot... trobar-se el forat tapat per un mur infranquejable, ser arruixat per un espermaticida assassí, notar l'absència dolorosa de l'òvul desitjat... veritablement calia molta fortuna per ser l'escollit entre els milions i milions de sol·licitants que sacrificarien aferrissadament la seva vida per tal de donar sentit a la seva existència.

El més preparat sens dubte era l'Eduald, un espermatozou amb una cua potent i un cap aerodinàmic, perfecte per curses de llargues distàncies; es veia clarament als entrenaments. A més, tenia una depurada tècnica d'agafar els revolts, només li mancaven els alerons. Ell, tímid i antisocial segurament per genètica, passava el temps buscant els racons més recòndits del testicle per quedar-se allí quiet veient passar la multitud, com qui està darrera un vidre. Si algú es posava al seu costat amb ganes de conversa (com va l'entrenament?... quina cua més eixerida que tens!... saps on és el negre?...), d'una fuetada cuera anava de pet a un altre lloc...a escaquejar-se de nou.

En Jacks ho tenia tot perdut a la vista la situació. A no ser... a no ser per una innata habilitat de murri que el definia. N'havia de treure profit fos com fos.

Aterroritzat, un dia li va arribar l'hora de la veritat. Quan aquell espasme bestial dels músculs va impulsar a en Jacks i a dos-cents milions d'espermatozous més cap al conducte deferent i els va abocar a la uretra, va sortir disparat com un coet i aviat es va situar capdavanter. Un llançament perfecte i amb la sort del seu costat: allò era una vagina! Però, ah maleïda misèria, al primer revolt ja estava cansat i el van començar a sobrepassar altres competidors. Esbufegant, se li va ocórrer escaquejar-se al coll de l'úter veient passar als més potents. Quan va veure apropar-se a l'Eduald corrent amb obstinació, l'instint sapròfit natural va fer que s'abraonés a la seva cua d'una manera desesperada. Si hagués tingut boca s'hi hagués deixat les dents. El pobre Eduald, en la seva obsessiva obsessió d'arribar el primer, va arrossegar al nostre home fins la trompa de Falopi, a mig mil·límetre de l'òvul i, esgotat per l'esforç, va finir en aquell moment. Moment que va aprofitar ne Jacks l'escaquejador per fer un saltet, quatre cuejades i entrar el primer a l'òvul a fecundar pels descosits.

No se'n sap massa de la vida d'en Jacks. Tampoc val la pena... per a què? Diuen que va ser breu i obscura. Vista i no vista, un passar pel món sense pena ni glòria. La seva fòbia al compromís i a la pressa de decisions era substancial en ell. De petit, al seu poble, li agradava jugar a l'amagatall amb els altres infants; s'hi passava dies sencers jugant-hi. Mestre de l'ocultació, es va amagar de tot el que va poder. Era el que desapareixia a l'hora de repartir les feines i les despeses, es fonia a l'hora d'ajudar als amics, no hi era quan s'havia de contribuir pel regalet d'algun company. Fins i tot es va esfumar el dia de la seva boda.

Un dia a la feina, li va agafar una lipotímia quan li va semblar que el Director General l'havia vist a través de l'espès potus de camuflatge i barrera d'expedients que s'havia instal·lat al davant.

Va morir bastant jove d'apendicitis quan es va escaquejar de l'operació.

Comentaris

  • FELICITATS !!![Ofensiu]
    F. Arnau | 11-01-2009 | Valoració: 10

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

    F.

  • divertit[Ofensiu]
    atram | 13-01-2007

    i original. Ratifico que el relat pot acabar en la inseminació. Una lliçó a la contra de la llei de la millora genètica, on triomfen i sobreviuen els gens més evolucionats. Avui dia... acaben triomfant els que saben aprofitar l'esforç i talent dels altres, essent ells mediocres... i no els més aventatjats o agraciats! com la vida mateixa! salut company!
    atram
    p.d.(penjaras el teu repte 200? em va agradar moltíssim!)

  • hola!![Ofensiu]
    Àfrika Winslet | 10-01-2007 | Valoració: 10

    Un relat, com sempre, original, entretingut (fins i tot divertit), amè, simpàtic, ben escrit... que més podria dir-te!
    Ah, sí, que quan l'he començat a llegir he recordat un "refrany" de quan era més jove i els distribuíem per les agendes i les portes dels bars...

    " NO MÉS MORTS AL LLIT!!

    Signat: Sindicat d'espermatozous."

    jajajajaja... aix, petonsss!

  • m'agrada[Ofensiu]
    fleur | 06-01-2007

    és divertit, però té un gir brusc... nosé, és tot tan bonic que el final està.. gairebé tallat

    era aquesta, la intenció?

    unpetó*

  • Bon començament.,,,[Ofensiu]
    rnbonet | 05-01-2007

    ..millor desenvolupament, i un final que no m'acaba de fer el pes, com dieu nord enllà.
    Jo hagués posat el FI quan el "pobret Quimet" s'endintra en l'òvul. Però, sols és una apreciació... sense massa base, per cert.
    Molta salut i molta rebolica!

  • Original [Ofensiu]
    Xavier Valeri | 05-01-2007 | Valoració: 10

    Sens dubte el que més m'agrada dels teus relats és l'originalitat, Aquest té un final una mica deslligat del nus del relat. Em sembla ...

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: