Jacint i Soler

Eren les dotze de la nit d’un calorós vint de juliol. Jacint estava amb el seu còmplice Soler en un bar-café de les afores. Els amics parlaven del robatori que es faria afectiu el dia vint-i-cinc.

JACINT- Vejam, la cosa es desenvoluparà així. A les nou en punt ens trobem al carrer Sant Marcel, on hi ha la casa vermella. Puntuals! I des d’allà anirem al xalet de la rosada. No patiu, cent per cent segur que no hi haurà ni el baró ni la seva dona.
I tu Soler, que has de fer?

SOLER- Deixar en el contenidor verd les eines i els passamans.

JACINT- Deixarem a la Loren, la filla dels barons, amb en Pere, que se l’emportarà al cinema. OK?

SOLER- OK.

Va arribar finalment el dia vint-i-cinc, eren les vuit i mitja de la nit.
La llum de la casa es va apagar i del garatge va sortir un Maserati, era en Pere que portava a la Loren al cinema.
Durant la pel•lícula en Pere rumiava si ja haurien acabat o tot just havien de començar.
Quan la pel•lícula va acabar la màxima prioritat per en Pere era guanyar com més temps possible abans d’arribar al xalet.

LOREN- Perquè fas tanta volta? Per l’avinguda claret hauries tardat deu minuts.

PERE- Es que buscava una ruta alternativa, per veure si en fèiem més avia, però no.
Quan en Pere i la Loren van arribar al xalet, les llums de la casa estaven obertes i havien dues furgonetes de policia a la vorera.
En Pere preocupat no s’havia on posar-se.
Es van acostar a la policia per saber el que havia passat.
La policia els va dir que l’alarma de la casa s’havia disparat i que dins hi havien dos persones robant i que en aquells moment, els lladres, ja estaven detinguts.
Mentres la policia parlava amb la Loren, en Pere es feia un pla de fuga.

PERE- Loren, vaig a aparcar el cotxe bé, ara torno.

LOREN- No tardis

PERE- No
Aquesta va ser la última vegada que en Pere i la Loren es van veure.

PAU