Jaciment

Un relat de: David d'Argent
Un bella albada, després d’un període penós de cinc mil anys de runa, mancances extremes i brutalitat, s’alçarà el dia en què la humanitat per fi ressorgirà del cataclisme bèl·lic que l’haurà dut a tocar de la seva pròpia anihilació. D’ençà d’aquesta data tan memorable, molt a poc a poc, el pensament racional serà restaurat, i la societat repararà els ponts derruïts. Les arts i les ciències, devorades per l’ombra d’un llarg oblit, trobaran de nou el conreu que els haurà estat negat durant la cursa lliurada entre la necessitat i la supervivència.
En aquest context de prosperitat reconquerida, eventualment, uns arqueòlegs es trobaran excavant les despulles obliterades de la ciutat més esplendorosa de l’era anterior a la catàstrofe. Enterrada sota múltiples estrats de cendra radioactiva, trauran a la llum l’ossamenta agònica dels seus gratacels colossals. Amb el temps, arribaran a aprofundir centenars de metres, fins a desvetllar les avingudes i carrers que n’haurien format el cor.
Tot al llarg d’aquest camí d’història ressuscitada, als estudiosos, no els deixarà de sobtar una troballa recurrent: milions d’esquelets petrificats en una postura estranya. El braç amunt; el colze a l’altura de l’espatlla, doblegat en un angle escàs; la mà apegada al lateral del crani...
La primera hipòtesi al respecte aventurarà que el gest hauria respòs a alguna mena de salutació marcial, típica d’una societat molt militaritzada. El descobriment d’un seguit de petits artefactes captius entre les falanges dels cadàvers, però, revolucionarà el curs de la discussió. Al capdavall, l’anàlisi d’una quantitat ingent de material gràfic provarà que els antics feien servir els objectes en qüestió per tal de parlar-se a distància.

―Com pogueren arribar a destruir-se, els nostres antecessors, si gaudien d’una comunicació tan directa, constant i instantània? ―preguntarà un jove estudiant al seu mentor.
No ho sé pas, fill ―respondrà el mestre―. Potser mai no es digueren res que els fes apropar-se.

Comentaris

  • Invitació "Comuniquem-nos!"[Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda

    Com a finalista del VI Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio
    ens complau convidar-te a la II Trobada ARC de Literatura en Català
    i a l'acte de lliurament de premis i presentació del llibre "Comuniquem-nos",
    on es faran públics els premis principals del concurs.

    Invitació

    Associació de Relataires en Català (ARC)

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio “Comuniquem-nos!” i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, i per tal d’avançar feina, t’agrairíem que ens fessis arribar l’autorització perquè sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ COMUNIQUEM-NOS!, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,

    Comissió Concursos


    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .........................................................................................................

    amb DNI. número ......................................................................................

    i nick relataire ............................................................................................

    AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

    seleccionat del mes de ..............................................................................,

    del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “Comuniquem-nos!” que s’editarà a finals de 2016 mitjançant una plataforma digital de publicació.

    on vull constar amb el nom d'autor/a ...............................................................

    Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

    Data .......................................

  • Pompeia revival[Ofensiu]
    magda | 22-02-2016

    Encara dubto entre aquest conte i el de la telepatia comprada a ca l'apple. De fet m'agraden tots dos i entenc que aquí no és necessari votar. De totes maneres, espero que la visió pessimista del futur tecnològic no et faci desdir de l'ordinador i del plaer que ens proporciones amb els teus relats. I a veure si en surten més.

  • On ets?[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 03-12-2015 | Valoració: 10

    La darrera frase és ben encertada, amb això de que les converses no eren gens transcendents. De fet, si escoltes a la majoria de la gent que despenja el mòbil, al metro o a l'autobús , t'adonaràs que la majoria d'ells comencen per dir "sóc al metro i ...". Els hi estaven preguntant on eren. I aquest és el gran motiu de les trucades, el control. M'ha encantat aquest relat, tant per la forma com pel contingut. Una forta abraçada, David.

    Aleix

  • m'agrada[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 22-11-2015

    com explores les possibles realitats futures, i com, des de la nostra realitat actual, creiem que ens veuran en un futur llunyà, si superem aquest holocaust que en els fons sembla un fet evident que ens ha d'arribar.
    Un micro que crec has de fer més extens, en una revisió futura, ja que demana més detalls que has sintetitzat en un micro ben resolt, però que demana més informació, a aquells que ens agraden els futurs distòpics.

    Bona feina David!

    Ferran

  • Si ja es diu ja...[Ofensiu]

    Que les noves tecnologies ens apropen amb els que estan més lluny i ens allunyen de la gent que tenim més a prop. Un relat molt ben escrit!
    Edgar

  • Molt ben escrit[Ofensiu]
    Vicent Terol | 21-11-2015

    Relat postapocalíptic molt ben escrit, amb missatge crític. M'agrada molt l'estil, tot i que el desenllaç em resulta una mica previsible.

  • Tan cert...[Ofensiu]
    Carme_ | 20-11-2015

    Ai, quanta veritat hi ha en aquestes paraules finals! Parlar, escoltar, entendre's i apropar-se haurien de fer certes persones / cultures / ...

    Ves que no ens passi tot això en un futur no gaire llunyà.
    Bona història amb final inesperat.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: